Amb la carpeta del Govern ja tancada, Artur Mas, ha decidit abocar-se al partit. Mas prendrà les regnes de Convergència a la seu del carrer Còrsega de manera directa, assumint les atribucions delegades a Josep Rull com a coordinador general.

L'objectiu de l'expresident de la Generalitat és dedicar-se de manera immediata a perfilar la nova formació que, com ell mateix va avançar a finals de novembre en l'acte de presentació de la candidatura de Democràcia i Llibertat (DiL), ha de rellevar Convergència, segons fonts consultades per El Nacional.

El president de CDC s'ha mogut ràpid. Tampoc ha tingut molt més temps atès que els aspirants a liderar el partit, després de mesos d'un pols silent però conegut per tothom dins de la formació, han decidit donar un pas endavant.

Turull, Gordó i Rull

Alguns fins i tot han volgut deixar clares les seves aspiracions a través d'alguns mitjans de comunicació, com el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, o l'exconseller de Justícia i diputat, Germà Gordó, que han posat en marxa les seves candidatures.

Un i altre han vist l'oportunitat per moure peça just quan Josep Rull que, de manera interina va assumir el paper de coordinador general del partit arran la marxa d'Oriol Pujol el març del 2013 pel cas ITV, apareix concentrat a partir d'ara al Govern com a nou conseller de Territori i Sostenibilitat i adolorit per les implacables negociacions entre Junts pel Sí i la CUP.

Tampoc viu el seu millor moment l'exconseller Francesc Homs, un altre dels dirigents clau en l'univers polític convergent que ahir assumia el seu escó al Congrés. Homs, que no va sortir massa ben parat dels comicis del 20D, es troba ara, a més, apartat de la primera línia catalana i obligat a concentrar forces en un escenari estatal tremendament complex, tot i que intenta també situar les seves peces a la seu central del partit.

Refundació o dissolució

El moviment endavant dels aspirants al lideratge ha molestat, a més, en alguns sectors de CDC, que ho han interpretat com un gest extemporani i fora de lloc. Convergència viu des de fa mesos basculant entre la necessitat de refundar el partit o dissoldre'l i impulsar una nova formació política. Aquest debat s'ha de resoldre en el congrés previst en principi per al mes de març i ha d'obligar a una profunda renovació de cares.

Les veus més joves no amaguen el descontentament pel que consideren l'afany de perpetuar-se d'alguns responsables del partit ja excessivament gastats i que s'han convertit en autèntics taps per a les noves generacions. Tampoc entre els dirigents més veterans i disposats a donar un pas enrere, s'encaixa massa bé aquesta voluntat. Uns i altres són conscients que el nou discurs de Convergència no es pot basar en una operació purament estètica, sinó en una acció decidida per a recuperar un espai sobiranista de centre dreta.

Malestar per la batalla

En aquest context la batalla per situar-se en primera línia d'aquests dirigents, hores després que Mas abandonés el Govern i quan el nou Executiu encara no s'ha constituït, ha sorprès i alhora ha molestat.

Per aquesta raó, Mas, que en l'executiva posterior a les eleccions generals ja va expressar un seriós toc d'atenció i preocupació per la pèrdua de suports en determinades zones del territori, ha decidit moure fitxa i ha fet saber al seu entorn que serà ell qui, personalment, recuperarà les competències de coordinador general assumides per Rull i dirigirà el procés cap a la renovació de la formació. Ell decidirà els ritmes i les formes.

Tot plegat en un escenari molt fluctuant per als convergents, que de sobte han vist saltar a primera línia un dels seus valors territorials, el fins ara alcalde de Girona i nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, mentre que altres com el també gironí Santi Vila, nou titular de Cultura, observaran des del Govern les evolucions dels seus companys de partit.

(FOTO: Artur Mas, president de CDC / SERGI ALCÀZAR)