La visita de l’expresident Artur Mas a Madrid aquest dimecres va consistir en un esmorzar públic i obert a periodistes i empresaris, i tot seguit, en una trobada privada amb una quinzena de mitjans internacionals, segons ha sabut El Nacional. En la reunió, els periodistes van manifestar “escepticisme” sobre quina diferència hi hauria entre el referèndum anunciat pel president Carles Puigdemont pel setembre del 2017, i la consulta del 9-N, en cas que l'Estat no vulgui pactar-lo. Mas va apuntar que aquest referèndum havia de ser vinculant, i que, per tant, havia de tenir garanties.

Fonts consultades afirmen que la impressió dels corresponsals va ser de dubtes sobre com una consulta que no fos pactada amb l’Estat espanyol es podria fer, i si tindria reconeixement, i no repetiria l'escenari de la consulta del 9 de novembre del 2014. Aquí va aparèixer també el dubte dels periodistes sobre el percentatge necessari de participació per gaudir d'acceptació, o la necessitat de comptar amb un cens de ciutadans que hi participin. El mar de fons de la conversa de Mas va ser que no convé que res "surti malament" en el referèndum, amb vista a dotar-lo de validesa i per la repercussió exterior.

Sobre la pregunta que es formularia als ciutadans, Mas va exposar informació coneguda a Catalunya. Primer, que ha de ser binària i clara, com el president Carles Puigdemont ja va dir a Madrid fa unes setmanes, a diferència de la pregunta complicada del 9-N. A banda, si l'Estat vol fer una oferta –com per exemple, el federalisme, segons va apuntar algun corresponsal– també podria fer-la i intentar convèncer els ciutadans al respecte. Això també ho va dir l'actual president de la Generalitat a l'hotel Villa Magna, la setmana anterior.

Segons ha sabut aquest diari, Mas va manifestar el convenciment que alguns aspectes, com els econòmics, forçaran l'Estat a algun tipus d'acord amb Catalunya. "Passi el que passi hi haurà acords", havia dit ja el polític català en l'esmorzar públic. La tesi és que si Catalunya busca marxar, quan té un dels principals PIB de l'Estat, Espanya voldria negociar. Un corresponsal va fer-ne el contrapunt, assegurant que la pèrdua del 20% de l'aportació econòmica catalana no és immediata, però Mas va sostenir que la pressió del moment pot contribuir a l'acord. A més, va afegir que els ciutadans hauran de pagar els impostos d'acord amb les lleis de la nova República.

Al marge d'això, les preguntes es van referir al processament de l'expresident de la Generalitat de Catalunya i com encara aquest el futur. Fins i tot, algun periodista va preguntar si Mas es planteja presentar-se per a president d'una futura República catalana. Aquest no ho va descartar, ja que ell va fer el pas al costat motivat pel rebuig de la CUP a la seva continuïtat ara i argumentant-ho com un acte de "responsabilitat" perquè seguís el procés, segons expliquen les fonts. De totes maneres, aquest argument de cedir el testimoni a Puigdemont, acompanyant el procés sobiranista, no és nou.

Aquest seria el resum de les impressions de la quinzena de periodistes de mitjans com ara Le Figaro, Le Monde, Les Échos i La Croix, o el president del Cercle de Corresponsals, Marc Dugge, entre d'altres –però no Tobias Buck, del Financial Times– que van trobar-se a la seu de la Delegació del Govern a Madrid, amb l'assistència també de l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell, a les 11h del matí al carrer Alcalá.