El magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín aposta per l'amnistia dels presos polítics per solucionar el conflicte català, perquè l'indult seria un mer "pal·liatiu" que els permetria sortir de la presó, tot i que seguirien amb antecedents penals.

En una entrevista amb Efe amb motiu de la publicació del seu llibre "El gobierno de las togas" (Editorial Catarata), el fiscal i magistrat emèrit de la Sala Penal del Suprem rebutja també la reforma del delicte de sedició que planteja el Govern, perquè segons el seu parer "el que s'hauria de fer és suprimir-lo i quedar-se només amb el de rebel·lió".

En el seu llibre, el jurista, membre de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), analitza la politització de la justícia a Espanya -d'aquí el títol en referència a l'existència d'un govern dins el poder judicial- i alerta de la judicialització de els problemes polítics, especialment del procés independentista català.

Un judici "clamorosament parcial"

Martín Pallín té clar que Espanya "no ha estat a l'altura" dels patrons democràtics europeus, i és que considera que "cap país europeu amb una democràcia consolidada" hauria criminalitzat el que per a ell va ser un "procés electoral i parlamentari" a Catalunya, fins a arribar al punt de prohibir una reunió del Parlament i acabar anomenant-ho delicte de rebel·lió.

Per a Martín Pallín, el judici del Suprem "no va ser neutral, sinó clamorosament parcial", cosa que creu que possibilitarà que el Tribunal Europeu de Drets Humans l'anul·li, tot i que segons el seu parer l'opinió popular seguirà sent la d'"Europa ens maneja" que existia en el franquisme i que, segons la seva opinió, mostra una manca de cultura democràtica "bastant preocupant".

I és que, com apunta en el llibre, la pressió de l'Executiu perquè la justícia s'entremetés en el procés català ha acabat provocant que siguin els jutges els que hagin de resoldre situacions que mai van haver de sortir del marc de la confrontació política.

"Mai comprendré com el Tribunal Constitucional d'un Estat democràtic pot criminalitzar iniciatives polítiques", declara Martín Pallín, "ni com es dona per bo que aquest òrgan s'erigeixi com l'àrbitre inapel·lable dels conflictes polítics".

Per al magistrat, la sentència que condemna els líders independentistes catalans només ha buscat un escarment "com el que aplicaven els inquisidors als heretges".

Aquest mateix escarment ha portat a mesures tan "dràstiques" com la presó preventiva que, segons la seva opinió, no troba ni un sol argument sòlid i fundat en el dret per justificar-la, res excepte utilitzar aquesta mesura cautelar com un "instrument repressiu".

El paper de Felip VI

Un altre aspecte que analitza el magistrat en el seu llibre és el discurs del rei Felip VI després del referèndum de l'1 d'octubre, el que segons la seva opinió marca "un punt d'inflexió" que "gravitarà sobre la política espanyola durant molt temps", ja que el monarca "no ha d'actuar per iniciativa pròpia".

A més, afegeix, aquest dia el rei va sortir "santificant i donant per bons els successos de l'1-O" davant d'una opinió internacional que criticava les imatges de la repressió policial.

Més enllà del paper que va jugar el poder judicial en el judici del procés, Martín Pallín creu que per assegurar una separació de poders són necessaris canvis en la cúpula, com una reforma del sistema d'elecció dels membres del Consell General de Poder Judicial (CGPJ).

"No hi ha major perversió que els polítics es reparteixin per quotes els membres judicials", declara el magistrat.

Martín afirma que, o es modifica el sistema d'elecció d'aquest òrgan, o aquesta influència entre poders es convertirà en "una patologia crònica".