"Vaig tenir molt poques hores per prendre aquesta decisió", ha explicat la secretaria general d'ERC, Marta Rovira. "Vaig veure molt clar que aniria a presó". 

En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio ha comentat que es va assabentar que la citaven a declarar al Suprem quan estava a punt d'agafar un avió per anar a Estremera per anar a veure al líder del partit, Oriol Junqueras. "Em va dir que ja hi havia prou gent a la presó" i ha afegit que "li vaig comentar a l'Oriol (Junqueras) que estava contemplant altres opcions".

Rovira, que ha exposat que "era una necessitat vital compartir-ho (l'exili) amb la resta de persones citades", ha remarcat que "vaig intentar explicar l'exili en una carta. No puc acceptar que aquesta salvatjada la pateixi la meva família".

Preguntada per la decisió, la secretaria general d'ERC ha dit que "tothom va prendre les decisions que va creure millor. Sempre hi ha un component personal" i ha volgut deixar clar que  "no hem de contraposar mai el que és exili i el que és presó. Són dues cares de la mateixa moneda. La presó és la més dura i l'exili ha de ser l'altaveu".  "Si l'exili no tingués la presó, l'exili no podria fer altaveu de la repressió. Ara podem posar rostre a la repressió".

"Avui parlo perquè sento el que dic. Crec que ens en podem sortir. L'únic que hem fet és abraçar la democràcia", ha dit.

La dificultat de ser a Ginebra

La dirigent d'ERC ha comentat que té contacte amb el president Carles Puigdemont: "Al principi era més tímid però, últimament, l'hem tingut amb més intensitat". El que sí que ha confessat Rovira és que manté una relació "molt estreta" amb l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, també exiliada a Ginebra. 

"Té dificultats dirigir el país des de Ginebra i fins i tot intervenir en el partit", ha lamentat. "Jo no sóc allà. No tinc informació directa, no percebo" i ha afegit que "hem d'empoderar la gent que està allà".

Davant les discrepàncies de les darreres setmanes entre JxCAT i ERC, Rovira ha repetit que "cal que siguem capaços de trobar-nos i entendre'ns". "Estem treballant perquè hi hagi una unitat estratègica", ha remarcat. "Quan se'ns posen molts entrebancs, com jo els visc des d'aquí, es produeixen per una falta d'unitat estratègica. Si sabéssim on anem, els superaríem amb facilitat"

El paper de l'1-O

"El govern espanyol pretenia enviar molts missatges: si seguiu per aquí la repressió serà dura", ha remarcat la republicana, que ha reconegut que es parla molt dels fets d'octubre "però el 20 de setembre és un dia molt dur".  "El 20 de setembre és un dels dies claus. Ja teníem companys amb detencions. I amb companys dins havíem de tirar endavant l'1-O" i "l'1-O es va fer, malgrat tot".

"Aquell 1-O que estàvem des de la matinada reunits va ser molt aviat, cap a les 10, vam veure en directe com s'estava actuant als col·legis des de la BBC". "Recordo les imatges del col·legi Pau Claris i tots vam valorar què havíem de fer". Rovira ha admès que van dubtar sobre què fer al veure les imatges de violència i ha assegurat que van parlar amb els apoderats que tenien i que els deien que no parava de venir gent "com més imatges, més cues i més indignació de la gent". "Tots vam decidir que havíem d'acompanyar la gent", ha recordat.

"Vam fer el que vam poder. No cal que hi aprofundim si no sortim plegats a explicar-ho", ha insistit en ser preguntada per la declaració d'independència posterior al referèndum. "Prefereixo projectar una mirada de futur. No vull deixar de dir que dels fets d'octubre, hi ha unes lliçons apreses".

Rovira ha dit que segurament una de les lliçons apreses és que "hem de ser més". Però també ha posat èmfasi en que "els que som ens hem d'entendre perquè sinó és impossible ser més". "No pot ser que cada vegada que ens posin un entrebanc nosaltres hi perdem un llençol".

Un nou referèndum?

Rovira ha comentat que ha tingut diversos contactes tot i que prefereix ser "discreta" i no ha dit amb qui. Tot i això, aquests contactes li haurien dit que el referèndum no tindria validesa per un component de violència. La dirigent d'ERC ha contestat que "tenim tot el dret a tornar a fer un referèndum sense el component de violència". "Volem més suport i més avals a nivell internacional".

Rovira ha assegurat però que "no hem de renunciar a la via de la desobediència civil i pacífica" i ha matisat que ​"no podem renunciar a cap via. Amb això vull dir que nosaltres som els del diàleg. A l'altra banda de la taula hi ha d'haver una cadira amb algú que vol escoltar".

"Fa poc vam conèixer que el govern espanyol continua acusant i demanant penes de presó de delictes que no han comès". En aquest context, Rovira s'ha preguntat on és la voluntat de diàleg.

"Al nostre país no s'acceptarà una sentència condemnatòria. La gent no es quedarà asseguda al sofà", ha ressaltat en relació a la sentència del judici pel cas 1-O. "No només es desestabilitzarà Catalunya".

"Quantes partides pressupostàries val la meva llibertat?"

"Estem molt interpel·lats amb els pressupostos generals de l'Estat. A mi no em sembla honesta aquesta interpel·lació". "Com algú pot pressionar ERC per aprovar uns pressupostos al mateix temps que demana no sé quants anys de penes de presó al líder d'ERC?", s'ha sorprès. "A Catalunya estan passant moltes coses. Sembla que només es vulgui parlar de pressupostos".

"Quantes partides pressupostàries val la meva llibertat? Que pugui tornar a casa? La meva llibertat té un preu?", s'ha preguntat. "Que no contraposin dels drets socials amb la situació que està vivint el nostre país. No és de maduresa política".

Abans d'acabar l'entrevista, Marta Rovira, visiblement emocionada, ha volgut donar les gràcies i ha recordat que va anar a Ginebra "amb les mans al cap". "Vull donar les gràcies a la gent que està donant suport emocional a la meva família" i ha exposat que "no podem defallir". La dirigent d'ERC també ha volgut recordar que la "repressió també es viu en femení"