Fa dues setmanes que dóna explicacions. Després de deixar anar a 13TV que l'Estat va pressionar països perquè es posicionessin en contra de Catalunya, l'exministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo ha aprofundit més en la qüestió avui en Espejo Público d'Antena 3 i ha intentat deixar clara la diferència entre "treball" i favors".
Primer ha posat èmfasi en l'"immens treball" que ha realitzat ell i el seu ministeri per "contrarestar" l'"esforç gegantí" d'explicació del procés que ha fet la Generalitat i ho ha justificat posant en relleu que aquesta era la seva "obligació".
Però, en què consistia aquest "treball"? Batejada amb el nom Comissió Montserrat, polítics, però també associacions i voluntaris contraris a la secessió de Catalunya, es reunien cada divendres de la legislatura, fins i tot fora de les hores de feina, que Margallo era ministre al palau de Santa Cruz, seu del Ministeri, per "analitzar quina estava sent l'actuació de la Generalitat a l'exterior", així com "quina seria la nostra línia d'acció exterior per defensar les raons d'Espanya".
El partit es juga fora
Després ha incidit en el concepte "favors". Segons ell, aquests favors no existeixen, però està clar que, al seu parer, "quan algú fa un esforç addicional, un favor d'aquest tipus, tu quedes d'alguna manera en deute amb ell". Per esforç addicional, l'exministre aclareix que es tracta del fet que un país "faci un pas més i digui que cap Estat membre reconeixeria Catalunya".
Margallo ha volgut deixar clar que ell si feia tot això, i de fet l'actual ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, també va reconèixer haver fet gestions a la Unió Europea per combatre el procés, és precisament perquè "el partit es juga fora".
Si hagués depès només d'Espanya, "amb prohibir les coses s'hauria acabat", ha assegurat l'exministre, al mateix temps que s'ha justificat assegurant que "el problema és la repercussió que poden tenir fora", motiu pel qual van redactar una guia titulada "Convivència democràtica".