El tribunal de la causa del procés ha decidit plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'abast de la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras per decidir donar-li el permís penitenciari extraordinari de sortida de presó que ha demanat per complir amb els tràmits com a eurodiputat al Parlament Europeu. Manuel Marchena demana al TJUE que decideixi sobre Junqueras pel procediment accelerat.

La pregunta és clara. Els magistrats que van jutjar Junqueras i la resta de processats demanen saber si, en el cas que hi hagi immunitat, això representa "aixecar la situació de presó en termes absoluts, de manera gairebé automàtica", perquè l'eurodiputat pugui complir amb el seu deure i fer els desplaçaments al Parlament Europeu sense tenir en compte "els drets i interessos derivats de l'interès de la justícia i del degut procés".

En la interlocutòria de la Sala Segona, els magistrats formulen tres preguntes al TJUE per determinar la interpretació de l'article 9 del Protocol n. 7 quan es refereix a la immunitat dels eurodiputats "mentre el Parlament Europeu estigui en període de sessions" i en el cas concret d'un acusat, per delictes greus en situació de presó provisional, acordada judicialment per fets anteriors a l'inici d'un procés electoral, que ha resultat proclamat electe al Parlament Europeu, però que no ha complert els requisits establerts per la legislació electoral interna per adquirir la condició de parlamentari. Un fet derivat de la seva limitació a la llibertat deambulatòria per la seva situació de presó provisional en procés per delictes greus, de manera que l'òrgan electoral nacional competent no ha comunicat al Parlament Europeu aquesta adquisició.

Marchena tem que Junqueras s'escapi

El tribunal, però, es mostra marcadament preocupat pel fet que Junqueras pugui quedar en llibertat per recollir l'acta d'eurodiputat i apel·la al risc de fugida abans que es pugui conèixer la sentència. Afirma que no ha trobat cap altra alternativa viable a la presó provisional com a mitjà per assegurar els fins del procés. El risc de fuga, com un dels requisits que preveu la llei d'enjudiciament criminal per acordar la mesura de presó, "ha portat a concloure a la Sala la incompatibilitat de la situació que afecta l'acusat amb la concessió d'un permís penitenciari que excepcioni la limitació a la llibertat deambulatòria acordada". 

En el seu escrit, els magistrats afegeixen que la limitació de l'exercici del dret de participació en càrrec públic d'Oriol Junqueras és transitòria i proporcionada. "Es tracta, al capdavall, d'una restricció de la llibertat deambulatòria que és inherent a la situació de presó i, de fet, li impedeix l'exercici d'altres drets fonamentals com, per exemple, acudir a qualsevol manifestació o reunió".

 

 

El procés, al detall

En la seva interlocutòria, la Sala detalla els fets pels quals s'ha jutjat els processats per delictes de rebel·lió (alternativament de sedició), malversació i desobediència, basant-se en les afirmacions de les acusacions i sense que això impliqui, com aclareix el tribunal, una proclamació de la seva efectiva prova.

Els magistrats relaten que el procés va tenir com a moment clau l'aprovació de la Llei del Parlament de Catalunya 20/2017, 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República. Aquesta norma, integrada per 89 articles i tres disposicions finals, incloïa proclamacions unilaterals de ruptura amb el sistema constitucional vigent. Afegeix que es presentava com la norma suprema de l'ordenament jurídic català, fins que fos aprovada la Constitució de la nova República. Proclamava que Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social, en la qual la sobirania resideix en el poble de Catalunya, i a l'Aran al poble aranès, dels quals emanen tots els poders de l'Estat.

L'esmentada llei declarava l'abolició de la monarquia constitucional, convertint el president o presidenta de la República en el cap de l'Estat català, que assumia la representació més alta.

En relació amb l'administració de justícia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es transformava en el Tribunal Suprem de Catalunya, òrgan judicial superior en tots els ordres, en el qual culminaria l'organització judicial de Catalunya. Instaurava un model d'autogovern del poder judicial inspirat en l'actuació coordinada amb el poder executiu i permetia la continuïtat d'aquells jutges i magistrats que exercien les seves funcions en els tres anys anteriors a l'entrada en vigor de la llei. No obstant això, aquells jutges i magistrats que portessin menys de tres anys d'exercici a Catalunya, es veien desposseïts de la seva garantia constitucional d'inamovibilitat, en referir la llei a un dret d'integració que havia de sol·licitar-se pels jutges en exercici, d'acord amb un procediment a regular en el futur. S'atribuïa al Parlament, a proposta del Govern de la Generalitat, un cop escoltada la Sala de Govern del Tribunal Suprem, el nomenament del fiscal general de Catalunya.

La llei de transitorietat modificava, a més, el règim jurídic de la nacionalitat dels residents a Catalunya, redefinia els límits territorials que haurien de ser abastats pel nou Estat i regulava la successió de l'Estat català en la titularitat de tots els béns i drets de l'estat espanyol a Catalunya. També preveia un règim d'integració del personal de les administracions públiques que fins llavors prestessin els seus serveis en les administracions central i autonòmica, sempre condicionat a les adaptacions que s'estimaren indispensables per a la realitat del nou Estat. Es convertia la Generalitat en l'autoritat fiscal per a la fixació, la recaptació i gestió de tots els tributs i ingressos de dret públic i feia d'aquell òrgan de govern l'autoritat duanera i aranzelària del territori de Catalunya.

El tribunal fins i tot entra en detall en la llei del referèndum.