Esquerra ha augmentat la seva crítica al govern d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona. Malgrat haver arribat a importants acords en els darrers temps, com el pacte pressupostari del 2021 o un pla de 30 milions d'euros per a una vuitantena de projectes, sembla que la paciència dels republicans s'està acabant. Ernest Maragall, president del grup d'Esquerra a l'Ajuntament i diputat del Parlament, defineix Colau com una alcaldessa "incapaç d'assumir la responsabilitat de Barcelona com a ciutat i capital de Catalunya" en molts àmbits.

Alguns d'ells, que cita a tall d'exemple: el de la distribució energètica, el barri de l'Eixample, la mobilitat, el lideratge metropolità, l'Hermitage o l'ampliació de l'aeroport del Prat. Els dos darrers són els temes que ara estan en boca de tothom. Maragall lamenta que l'alcaldessa no vagi més enllà en res: "La senyora Colau està especialitzada en la simplificació, en la reducció de tot a una qüestió ideològica, el blanc i negre, lo público bueno o lo privado malo. No és això i ho fa en altres matèries", ha dit en declaracions a Aquí Cuní de Ser Catalunya.

L'Hermitage, sí amb matisos

Sobre el projecte de l'Hermitage, Maragall ho defineix com una "iniciativa empresarial que radica en el pecat d'origen de Colau que això acabi així". Crida a repassar l'hemeroteca, què proposava el Port de Barcelona en un inici i el desgavell que s'ha generat per no concretar res: "Al principi era un museu, després una institució cultural i ara un edifici per llogar al Liceu. A veure, escolti, de què està partint?".

El republicà està esperançat que ara la decisió no passa només per Colau sinó també pel Liceu i el nou Govern de Pere Aragonès: "És un projecte a la desesperada per preservar-ne un d'empresarial i legítim". Maragall tan sols demana redirigir-lo "sense negar res en absolut".

El Prat, ampliació, però quin model?

Pel que fa a l'Aeroport del Prat, la línia que planteja és similar: "Per quin model productiu volem ampliar-lo? Que el volem ampliar, però hem d'acceptar el model de dependència turística i de serveis barats?". I novament, carrega contra Colau: "El que fa en el millor dels casos és protestar, però no oferir cap alternativa. Tot s'està complicant, el debat és positiu, però cal preparar un informe global on es tinguin en compte tot els elements d'integritat i aleshores prendre una decisió definitiva".

En aquest cas, la crítica també l'ha estès als socialistes i especialment al president del govern espanyol, Pedro Sánchez: "Ens demostra fins a quin punt aquest socialisme té molt poc a veure amb el que jo pugui recordar. És un socialisme conservador, d'estat, d'establishment, d'anar de bracet de les grans empreses i ja s'ha produït des de la crisi del 2008". Per això, Maragall fuig que Barcelona hagi de ser "una ciutat franquícia de Madrid, de créixer al preu que sigui i acabar derivant en l'ala est de la Moncloa, en una mena de provincianisme".

"Les batalletes de Colau"

Per tot plegat, Maragall se centra en el seu àmbit d'actuació més immediat, el consistori barceloní. Des d'allà, lamenta que l'alcaldessa "hagi confós governació amb decoració, que és el que està succeint". I assegura que "ha deixat de representar una esperança, la del canvi que havia generat en un moment inicial" perquè "progressivament s'ha anat perdent en els detalls". 

La gestió dels comuns la defineix com un model de transformació basat a "donar batalletes però sense aconseguir desenvolupar un projecte". I torna a citar el cas de l'Eixample com una mostra del que vol criticar: "Ja no se li reconeix el lideratge, ha anat empetitint el seu suport perquè s'ha anat ideologitzant. A l'Eixample no s'entén el trànsit. S'ha desviat per carrers estrets la circulació d'artèries principals, existeix una discriminació on a uns els toca la loteria i als altres, l'infern". I lamenta que tot parteixi de la manera d'actuar de Colau, "des de la raó absoluta de qui està en el poder".

Fotografia de portada: imatge de recurs d'Ernest Maragall