Si un s'ho mira amb perspectiva, és fàcil comprovar que el mapa dels acords postelectorals de Catalunya després de les eleccions del 26-M no respon als mateixos patrons. Els principis i valors pels quals es justifiquen vetos i pactes no resisteixen quan creuen la frontera del municipi on es defensen. A les portes dels plens de constitució i investidura dels més de 900 ajuntaments catalans, la primer titular obligat és que Ada Colau retindrà, llevat d'una sorpresa majúscula, l'alcaldia de Barcelona. Però si ens fixem en les capitals de província, també és notícia que ERC desnona el PSC de dos dels seus feus, Tarragona i Lleida. I si Girona segueix en mans de Junts per Catalunya, serà pels pèls. 

Barcelona: Valls atura el desnonament de Colau

Les bases de Barcelona en Comú han decidit empènyer Ada Colau a la reelecció, assumint que fer-ho implica comptar amb els vots de la plataforma de Manuel Valls. És el resultat de la consulta interna del partit, on l'opció d'un govern dels comuns amb el PSC comandat per Colau com a alcaldessa s'ha imposat folgadament amb un 71,4%. D'aquesta manera, Colau queda en mans de l'ex-primer ministre francès, que fa dues setmanes va anunciar que regalava els seus vots a l'actual alcaldessa en funcions. Veurem si compleix la paraula. Que trenqui el seu compromís públic és l'única esperança d'Ernest Maragall per esdevenir alcalde i no passar a la història com el primer candidat que guanya les eleccions de Barcelona però no aconsegueix ser investit. 

Tarragona: aquí sí, aliança ERC-comuns

El que ha estat impossible a Barcelona, s'ha pogut materialitzar a Tarragona, que els comuns entreguin l'alcaldia a ERC. Tots dos partits formaran un govern de coalició amb Pau Ricomà al capdavant. Junts per Tarragona i la CUP hi votaran a favor però no s'incorporaran a l'executiu municipal.

Com a conseqüència d'aquesta aliança, el PSC perdrà una de les seves alcaldies històriques, que ostentava des de feia 12 anys Josep Fèlix Ballesteros. Els pactes de l'anterior mandat, durant el qual han governat amb el PP i Unió, li han passat factura als socialistes, que tot i vèncer, han recollit els pitjors resultats de la història a Tarragona. Com a Barcelona, la clau l'han tingut les bases dels comuns en una consulta. Aquí sí que han triat ERC. És clar que la diferència és que, amb només dos regidors, no podien aspirar a l'alcaldia. O la donaven als republicans, o als socialistes. 

Lleida: ERC, JxCat i comuns aparten el PSC

Una altra operació fallida a Barcelona que en canvi sí que ha estat factible a Lleida és la de sumar a la mateixa equació a JxCat i els comuns. ERC ha negociat a banda i banda i ha aconseguit segellar amb totes dues formacions un acord d'investidura perquè Miquel Pueyo pugui ser alcalde. 

Però no només això, aquesta aliança que per ara es limita només a garantir-li el suport per ser proclamat nou batlle de la Paeria podria evolucionar cap a un pacte de govern. El que sembla més avançat és amb Junts per Lleida, però no és descartable que puguin afegir-s'hi també els comuns. ERC va guanyar les eleccions a Lleida per primera vegada en quaranta anys, enterrant definitivament l'era socialista, capitanejada durant dècades per Àngel Ros. 

Girona: el tripartit independentista impossible 

Girona és el feu de Puigdemont. El seu partit, Junts per Girona, ha tornat a guanyar les eleccions, però ha perdut pes. Marta Madrenas no té la majoria, però malgrat això, tot apunta a que retindrà l'alcaldia perquè en principi no hi ha cap suma alternativa. 

Des d'ERC han intentat parir un govern tripartit independentista, amb JxCat i Guanyem Girona (que encapçala el cupaire Lluc Salellas). Però a banda i banda l'acord ha estat impossible. El líder de la CUP ha decidit presentar-se a la investidura contra Madrenas, posant ERC contra les cordes. Els republicans, això sí, s'han oposat a fer un pacte alternatiu per desbancar Madrenas amb Guanyem i el PSC, que els ho havien ofert. 

El cinturó més roig, la revifada socialista

El PSC ha aconseguit amortiguar el cop que suposa perdre dues places cabdals com Lleida i Tarragona amb la recuperació del mític cinturó roig metropolità. Les seves dues referents, Núria Marín (L'Hospitalet) i Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet), han millorat resultats, fent-se amb la majoria absoluta i indiscutible. Seguiran com a alcaldesses, ara encara amb més força. Són, de fet, de les alcaldesses més votades de tota Espanya. 

Una altra de les grans ciutats que han aconseguit reconquerir els socialistes és Sabadell. Tornaran a tenir-ne l'alcaldia després de quatre anys gràcies a un acord amb els comuns. El PSC conservarà també la capital del Maresme, Mataró, on han doblat el nombre de regidors. Conclusió: malgrat haver punxat a Tarragona i Lleida, els socialistes catalans governaran a quatre de les deu ciutats més poblades de Catalunya. 

L'espina és Terrassa. Arran del suport del PSC a l'aplicació del 155, el seu alcalde Jordi Ballart va decidir abandonar. El partit i l'alcaldia, que va quedar en mans socialistes amb un substitut. Ara, Ballart s'hi ha presentat amb una plataforma en solitari, Tot Terrassa. I ha guanyat les eleccions. Un pacte amb ERC el tornarà a l'alcaldia, deixant-ne fora el PSC.

Albiol acarona l'alcaldia

Xavier García Albiol va tornar a guanyar les eleccions a Badalona. Còmodament. Aquesta vegada, però, i a diferència del que va passar fa quatre anys, té l'alcaldia a tocar. La resta de partits de l'oposició estan sent incapaços d'arribar a un acord per formar un govern alternatiu. Guanyem Badalona i ERC van optar per fer una candidatura unitària, però l'experiment no va servir per millorar els resultats. L'única opció d'evitar que Albiol governi és que pactin amb el PSC. El mateix PSC que fa un any els va presentar una moció de censura per fer fora Dolors Sabater. L'operació sembla difícil. 

ERC s'alia amb el PSC i la CUP contra JxCat

Si bé els socis de Govern a la Generalitat havien pactat tàcitament no fer-se mal a les grans ciutats, el pacte de no agressió no ha funcionat a un dels bastions històrics del món convergent. A Sant Cugat, on hi han governat ininterrompudament durant 32 anys, ERC s'ha arrenglerat amb el PSC i la CUP per aconseguir l'alcaldia i rellevar JxCat. Un cop que no ha caigut gens bé als de Puigdemont. 

JxCat forma govern amb PSC i independents

Junts per Catalunya, Independents de la Selva (ISC-IdS) i el PSC han tancat aquest divendres al migdia un acord per treure l'alcaldia de Santa Coloma de Farners a Joan Martí, candidat d'ERC i guanyador de les eleccions municipals el passat 26-M. Es tracta d'un pacte a tres que portarà a Susagna Riera (JxCat) a l'alcaldia, sent la primera dona que ocupa aquest càrrec en la història del municipi. 

Vilafranca del Penedès, Junts per Vilafranca (JxCat) i el PSC governaran junts una nova legislatura, reeditant el pacte que mantenen des del 2013. Amb l’acord, el cap de llista de JxCat i actual alcalde en funcions, Pere Regull, s’assegura la majoria absoluta amb 12 dels 21 regidors del ple després d’haver guanyar les eleccions el passat 26-M amb només 7 representants. L’entesa amb el PSC suposa un cop de porta a ERC, amb qui JxCat havia mantingut converses les últimes dues setmanes per intentar una coalició independentista que no ha tirat endavant.

JxCat també s'ha aliat amb el PSC a Vila-seca. La candidatura de Vila-seca Segura, una marca vinculada a JxCat, ha tancat un acord de govern amb els socialistes i els dos regidors del PSC se sumaran als vuit de la candidatura liderada per Pere Segura. D’aquesta manera, el relleu de Josep Poblet té garantit el suport de 10 dels 21 regidors del plenari per a la investidura. 

Ser el més votat no assegura l'alcaldia

A Tàrrega, ha estat un acord de govern entre ERC-MES i la CUP, sumat al vot a favor del PSC a la investidura, el que ha deixat sense alcaldia a Rosa Maria Perelló (JxCat), actual alcaldessa i cap de llista de la candidatura més votada. Així doncs, qui agafarà el relleu de l'alcaldia serà Alba Pijuan (ERC), que arriba després de la renuncia d'Òscar Amenós al·legant “motius personals”. 

ERC també ha aconseguit l'alcaldia de Vilanova i la Geltrú, tot i que el partit més votat va ser el PSC. Per poder crear un govern en minoria, els republicans han hagut de guanyar-se el suport de JxCat, la CUP i els comuns que han accedit a donar-li suport al ple d'investidura, tot i que no es descarten pactes posteriors.

Escenaris oberts

A ciutats com Blanes, la cosa encara està oberta. El PSC votarà al candidat de Blanes en Comú Podem (BCP), Jordi Urgell, però encara faltaria un regidor més per tenir la majoria absoluta, fixada en onze edils. Per això estan a l’espera que una tercera força doni suport a la candidatura. Es tracta d'una estratègia per aconseguir que els cinc representants d'ERC, que és el partit que va guanyar les eleccions, es sumin al projecte. Amb això, els comuns volen resoldre el triple empat en nombre de regidors entre les tres primeres forces i construir un govern municipal d'esquerres, ostentant-ne l'alcaldia.

L'alcaldia de Cervera també és una incògnita a hores d'ara. ERC va ser la força més votada i té 4 regidors, però hi ha la possibilitat que JxCat s'aliï amb PSC i SIF-FIC, un grup independent, per aconseguir majoria i fer-se amb l'alcaldia.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat