Malestar evident dins de Junts per Catalunya amb el govern espanyol de Pedro Sánchez per excloure el requisit de la llengua catalana en la regularització massiva d'immigrants, malgrat que sí que hi figurava en els primers esborranys. Durant el consell nacional celebrat aquest dissabte, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha carregat durament contra la mesura i la manera com s’ha tramitat. “És l’únic país d’Europa que ha tirat endavant una regularització massiva en matèria d’immigració. Ho ha fet com sempre: sense consens, amb mentides, traspassant la responsabilitat als altres i menystenint Catalunya i el català”, ha afirmat. Davant d’aquesta situació, Junts impulsarà iniciatives a totes les cambres on té representació per intentar revertir la decisió. A més, el partit ha encarregat als seus serveis jurídics la preparació d’una denúncia davant les institucions europees per la “vulneració de diverses directives” i per la marginació del català com a llengua cooficial.

Turull ha criticat que el decret s’hagi aprovat “per la porta del darrere” sense passar pel Congrés i traslladant la pressió als ajuntaments “sense recursos”. També ha lamentat el canvi de criteri respecte a la llengua: “En el primer esborrany deien que el català era un requisit, i ara ho han tret. Els immigrants han de conèixer el català”. El dirigent juntaire també ha apuntat contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui ha acusat de passivitat: “El president Illa està callat i mirant cap a un altre costat. Ni Illa ni Sánchez estan centrats a solucionar els problemes. El país se’ns pot acabar desfent de les mans”. Junts assegura que el procés de regularització provocarà un “greu col·lapse dels serveis municipals” arreu de Catalunya. El partit critica que el govern espanyol hagi optat per un decret llei que “no s’ha pogut ni esmenar ni votar al Congrés” i que, segons denuncien, externalitza la gestió als ajuntaments sense dotació econòmica ni capacitat administrativa suficient.

El català només apareix en informes d'arrelament opcionals

Pel que fa a la qüestió lingüística, Junts denuncia que el català ha quedat relegat a un paper residual. Segons el partit, el coneixement de la llengua només apareix en informes d’arrelament opcionals i no és necessari ni per obtenir la residència ni per renovar-la en molts casos, especialment si la persona ja treballa a Catalunya. També assenyalen que ni els tràmits ni el web del Ministeri d’Inclusió estan disponibles en català. A més, recorden que fa només dos mesos el Govern havia anunciat la voluntat de fer del català un requisit per renovar la residència al cap d’un any, una condició que finalment no s’ha incorporat al text publicat al BOE. Per això, acusen l’executiu català d’haver “enganyat els catalans” i consideren que iniciatives com el Pacte Nacional per la Llengua són “paper mullat”.

Els juntaires, de fet, ja van impulsar la delegació de les competències en immigració cap a la Generalitat de Catalunya, malgrat que el vot en contra de Podemos tombés aquesta iniciativa que, segons els juntaires, permetria que el Parlament de Catalunya regulés les qüestions lingüístiques que afecten els immigrants. De fet, Podemos va fixar la regularització massiva dels immigrants com a pas previ per a negociar les competències, després que els d'Irene Montero titllessin el preàmbul del redactat del traspàs de "racista".