La concessió d'indults als nou condemnats pel Procés, que podria acordar-se en Consell de Ministres abans que acabi aquest mes, obligarà a una reunió dels sis magistrats que conformen la Sala que els va condemnar -excepte Luciano Varela, ja jubilat-, que hauran de realitzar d'ofici una nova liquidació de les condemnes imposades a cada un d'ells en funció de l'abast que tingui el perdó concedit pel govern espanyol, segons informa Europa Press.
Fonts jurídiques descarten que estigui en l'ànim del tribunal retardar la decisió final, que no es descarta que passi per una interlocutòria d'excarceració immediata si el perdó que es concedeix suposa restar tota o gairebé tota la condemna que els queda per complir als líders independentistes, sobre els quals van recaure penes d'entre 9 i 13 anys de presó. En tot cas, les noves liquidacions de condemna, juntament amb la decisió que s'adopti sobre això, serà remesa a les presons on els nou condemnats per sedició estan ingressats al dia d'avui. En el cas d'extinció de la pena de presó, l'excarceració serà immediata. Així doncs, els passos que es vagin fent dependran del que es digui concretament en cadascun dels decrets d'indult en els quals treballa el Ministeri de Justícia. Una altra opció passaria per uns indults més limitats amb què n'hi hauria prou igualment per propiciar la seva ràpida sortida de presó, en facilitar beneficis penitenciaris com el tercer grau i fins i tot la llibertat provisional.
Els precedents de Vera i Barrionuevo
Com a precedent, es compta amb l'indult parcial concedit el 1998 a l'exsecretari d'Estat de Seguretat Rafael Vera i de l'exministre de l'Interior José Barrionuevo, els qui van romandre únicament tres mesos a la presó després de rebre un indult parcial del Govern popular de José María Aznar. Se'ls van commutar dos terços de la condemna de deu anys de presó pel segrest del ciutadà hispanofrancès Segundo Marey per part dels GAL. A Vera i Barrionuevo se'ls van aplicar beneficis penitenciaris que van facilitar la seva sortida de la presó en poc temps, si bé en el seu cas el Suprem va informar a favor de la mesura de gràcia.
Atès el temps ja complert a presó per la majoria dels condemnats -alguns en preventiva des de la seva detenció el novembre de 2017-, la reducció de les seves penes comportarà en tot cas l'obligada progressió al tercer grau penitenciari o fins i tot la llibertat condicional regulada a l'article 90.2 del Codi Penal. En aquest article s'assenyala que es podrà acordar la suspensió de l'execució de la resta de la pena i concedir la llibertat condicional als penats que hagin extingit dues terceres parts de la seva condemna, una cosa que podria donar-se si el perdó concedit pel govern espanyol suposa commutar l'actual pena de presó de cada un dels líders independentistes per una altra de menor que els col·loqui en aquesta situació de compliment.
"Avançar la concessió de la llibertat condicional"
L'article afegeix que per assolir la llibertat condicional també es podria optar per una proposta d'Institucions Penitenciàries que, previ informe del Ministeri Fiscal i de les altres parts, permeti que el jutge de vigilància pugui "avançar, una vegada extingida la meitat de la condemna, la concessió de la llibertat condicional fins a un màxim de noranta dies per cada any transcorregut de compliment efectiu de condemna". Aquesta mesura requeriria en tot cas que els penats participessin de forma efectiva en programes de reparació a les víctimes.