El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, Perfecto Andrés Ibáñez, i la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, han coincidit a reivindicar que cal canviar el sistema de formació i selecció dels jutges a l’Estat espanyol, que no ha variat des de la democràcia: cal desterrar el model memorístic exclusiu actual per una major formació racional i més integrada, amb altres àmbits com la sociologia; que el jutge, a més de jurista, sigui realment garant dels drets fonamentals i “aterrar a la realitat”, en paraules de Giménez-Salinas. Tots dos juristes han intervingut en la jornada L’accés a la judicatura. Previsions normatives i possibilitats de reforma, que ha organitzat el Centre d’estudis Jurídics (CEJFE), aquest divendres.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha inaugurat la jornada i ha advocat per una major coordinació entre l’acadèmia i la judicatura "per formar servidors públics de primer nivell", en un moment actual conflictiu, en què es denuncia que hi ha lawfare a la judicatura espanyola i amb la darrera polèmica sobre el jutge que ha acceptat la querella contra la dona del president Pedro Sánchez, només basada en retalls de premsa.
Polítics contents amb el sistema
“Espanya no té consciència del problema que és la justícia opositora, cal més formació racional; una preparació aïllada genera persones antisocials”, ha manifestat el magistrat Perfecto Andrés Ibáñez, fent referència al sistema opositor actual. En ser preguntar per què no es canvia el sistema, i dels perills de polititzar l'actual model opositor, com ara el bloqueig de renovació del Consell General del Poder General (CGPJ), el magistrat emèrit ha estat clar: “El sistema segueix igual perquè surt un tipus de jutge que ja agrada als partits polítics. Saben el que volen”, ha etzibat el magistrat emèrit i ha criticat que davant la falta de renovació de l’òrgan de govern dels jutges “hi ha una apatia en la magistratura”.
Per la seva part, Giménez-Salinas ha explicat que “el sistema de pura memòria ja no es fa en cap dels països d’Europa veïns”, dels quals ha explicat els seus models, basats en més experiència i formació pràctica. I s’ha preguntat: “¿Per què consta tant canviar aquí?”. Tots dos experts també han destacat que el llenguatge jurídic ha de ser entès per la ciutadania, i que les facultats de Dret també han de millorar la seva formació. L’aposta de tots dos és reduir el temps d’estudi per a preparar l’oposició a jutge i fer una formació d’uns 4 anys jurídica i integradora, a més de millorar la qualitat dels formadors.
Jutge insegur, prepotent
En la jornada, el magistrat emèrit del Suprem ha insistit que en l'exercici de la judicatura, cal sempre una motivació jurídica però també fàctica, que troba a faltar en l'actualitat. I fins i tot, ha revelat que a l'àrea de Disciplina del CGPJ es veuen casos "d'actituds prepotents preocupants", que ho ha atribuït a "la inseguretat i inadequació del saber" d'alguns jutges.
La majoria dels ponents ha compartit que cal millorar el sistema accés a la carrera judicial, així com la formació a l'escola judicial, malgrat que "la majoria d'associacions judicials i òrgans no ho volen", ha admès Giménez-Salinas. La síndica ha confessat que quan va ser vocal en el CGPJ (del 1996-2001) va impulsar un grup de treball per a la modernització del llenguatge jurídic, per ser entès per tothom, sense assortir-se'n.
L’espionatge torna
Perfecto Andrés Ibánez té un extens currículum i a Catalunya -assetjada per l’espionatge polític- és de plena actualitat la seva participació en la sentència del Tribunal Suprem que el 2003 va anul·lar les condemnes a 3 anys de presó, dictades per l’Audiència d’Àlava, contra els exdirectors del CESID (l’actual CNI) Emilio Alonso Manglano i Javier Calderón per les escoltes il·legals a la seu d’HB a Vitòria, el 1998.
En aquella sentència, Perfecto Andrés va fer un vot particular i va assegurar que calia mantenir la condemna per als exdirectors i raonava: “En virtut d’un criteri de sentit comú, concorren les millors raons per a entendre que un pla d'aquesta classe, tan rigorosament fora de la llei, i tan carregat de previsibles conseqüències jurídiques i polítiques, no va poder dur-se a terme al marge de la direcció”. Al final, només va ser castigat un agent del CESID. És una situació que ara es discuteix en el cas del CNI i de l’espionatge a l’independentisme català amb el programari Pegasus.