Banc Sabadell vol créixer en solitari i, igual com va fer el 2020, ha comunicat al BBVA aquest dimarts que rebutja la seva oferta de fusió. Fa gairebé quatre anys el motiu va ser el preu. Aquesta vegada, el banc que presideix Josep Oliu dona quatre claus més al mercat per defensar que vol continuar creixent orgànicament, com ha fet en aquests anys en què ha disparat el seu benefici, ja que ha passat de guanyar 2 milions el 2020 a més de 1.000 milions el 2023.

La primera d'elles és que el Sabadell creu que el BBVA no està valorant correctament les seves perspectives de creixement com a entitat independent, que és el que porta defensant des que va rebutjar BBVA la primera vegada i César González-Bueno es va posar al capdavant de l'entitat com a conseller delegat.

L'oferta del BBVA “infravalora significativament el projecte de Banc Sabadell”, assenyala el banc en la missiva enviada aquesta tarda a la CNMV. Cal recordar que, després d'un resultat rècord a tancament de 2023 de 1.300 milions d'euros, el banc català va haver de revisar a l'alça les seves previsions per a 2024. I que de nou, a tancament de març, quan l'entitat ha guanyat un altre rècord (aquesta vegada trimestral) de 308 milions, ha tornat a donar noves guies al mercat.

Per al conjunt del 2024, Sabadell pronosticava un creixement d'un dígit baix (de l'1,5%) del marge d'interessos, que ara eleva al 3%. I una rendibilitat (ROTI) de l'11,5% que ara, assegura, superarà el 12%. “Hi ha una millora clara”, destacava el CEO en la presentació de resultats, on fins i tot anticipava que la rendibilitat “serà encara més gran l'any 2025”, ja que preveuen que la seva filial britànica, TSB, que aquest exercici es troba “en fase de transició”, serà el que més creixi i impulsi la rendibilitat del grup.

La segona clau d'aquesta fusió és el valor per als accionistes. El banc que presideix Josep Oliu no té un nucli dur com CaixaBank amb La Caixa o Unicaja amb la Fundació, de fet, entre els seus principals inversors es troben una dotzena de fons nord-americans que es reparteixen fins i tot un 22% del capital, amb BlackRock o Fintech Investments al capdavant (tenen més d'un 3%) seguit del mexicà David Martínez, que és un dels màxims accionistes del banc amb gairebé un 3,5%.

Però vetllant per aquests inversors minoristes, el consell de Sabadell confia en l'estratègia de creixement del banc en solitari “generaran un valor més gran per als seus accionistes” que si li absorbís BBVA, el que provocaria la seva extinció i acabar, a més amb 140 anys d'història i la seva posició com a quart banc més gran del país per actius.

A la carta fins i tot aprofita per reiterar que com a part de “el seu ferm compromís amb la creació de valor per a l'accionista” el consell mantindrà el compromís de distribuir als accionistes, de manera recurrent, qualsevol excés de capital per sobre del 13% de la ràtio CET1.

En aquest context, a més, Sabadell dona una tercera clau a la carta on rebutja l'oferta de BBVA. I és la caiguda en borsa que ha tingut en aquests dies el banc basc, d'entorn del 9%, la qual considera “significativa”. L'esmentada caiguda fa creure el consell que l'oferta de BBVA genera “una incertesa addicional” al valor de la proposta de fusió. En els mateixos dies, des de dimarts i fins al tancament d'aquest dilluns, les accions de Sabadell s'han revaloritzat precisament un 9%.

Finalment, el banc català dona una quarta i última clau en la missiva. Creu que aquesta decisió està “alineada” amb l'interès dels clients i empleats de Banc Sabadell. Si bé, la fusió de BBVA-Sabadell crearia un gegant bancari, que inevitablement hauria de reduir costos mitjançant ajustaments de plantilles i reducció d'oficines a Espanya, on hi hauria encavalcaments i duplicitats.

De fet, el BBVA ja havia indicat al Sabadell en l'oferta de fusió que els costos de reestructuració serien de 1.500 milions aproximadament. I els analistes estimaven fins a 4.000 sortides.

El mateix passa amb els clients (el Sabadell en té uns 6,5 milions), que solen ser els més afectats en aquest tipus d'operacions corporatives, ja que han d'enfrontar uns mesos de gran incertesa fins que el banc més gran absorbeix al més petit, i després d'això arriben els canvis de nombres de comptes o de condicions a determinats productes, a més de Bizum, aplicació mòbil, etc.

Repartiment de poder i preu

Ricardo Zion, professor d'EAE Business School, afegeix dues raons més, el preu i el repartiment del poder. “La història es repeteix. Igual com ja va succeir el 2020, el Consell de Banc Sabadell ha rebutjat l'oferta de BBVA. Algunes són les raons esgrimides, però, igual com fa quatre anys, les principals són dues: el preu i el repartiment de poder”.

Quant al preu, la prima que estava disposat a pagar el BBVA comparat amb el preu actual de la cotització no ho feia massa atractiu per a l'accionista del banc català, explica.

D'altra banda, els egos dels banquers s'han tornat a posar de manifest i els consellers del Banc Sabadell no sortien massa ben parats amb la proposta del BBVA (només s'oferien tres butaques) i això ha tornat a ser un fre per a l'operació.

“Sembla bastant difícil creure que després del que va passar fa tot just quatre anys, el BBVA no hagi sospesat millor la seva oferta o que fins i tot no hagi consensuat almenys l'oferta amb el banc català. Se suposa que es tracta d'una oferta amistosa, no li hauria costat gens apropar-se per consensuar una oferta acceptable,” afegeix.