El que van tenir Marta Madrenas i Carles Puigdemont va ser un “amor a primera vista”, segons confessa la futura alcaldessa de Girona. Es van conèixer quinze dies abans que s’anunciessin les llistes per a les eleccions de 2011. Va ser un amic comú que insistia que s’havien de trobar. Els va reunir i els va deixar sols al seu despatx i, en acabar una conversa llarguíssima, Puigdemont li va proposar que s'incorporés a la seva candidatura.

“Jo sempre havia dit: quan acabi el Carles, jo acabo amb ell. Jo sóc un projecte d’ell i vaig amb ell. Com un pack”, assegura Madrenas en una conversa amb El Nacional al seu despatx com a regidora d’urbanisme al consistori gironí.

Dilluns es va saber que Albert Ballesta, l’actual alcalde, que va substituir Puigdemont quan aquest va assumir la presidència de la Generalitat, renuncia al càrrec, i que Madrenas el substituirà en un govern pactat amb el PSC.

La futura alcaldessa no vol fer entrevistes. És ben conscient dels errors que ha comès el grup municipal els darrers dies i no pensa repetir-los. No hi haurà marge per a patinades. No fins que passi la investidura.

El despatx de la regidora d’urbanisme és molt petit. És a la segona planta del consistori. Una taula de treball i una taula rodona per a reunions, encabides en un espai minúscul. La immensa vista aèria de la ciutat que entapissa la paret transmet la sensació d’aire. Tot just, la sensació.

Des de dins se senten les converses del carrer i de despatxos veïns. Alguns cotxes. Les campanes de la catedral. La mateixa catedral que Joc de Trons projectava ahir al món amb el tràiler de la sisena temporada, que ha rodat a la ciutat.

Marta Madrenas parla clar, ràpid i és directa. Potser per això s’estima més no fer entrevistes. De moment. No s'estalvia els retrets a l’oposició. “La ciutat no es mereix una oposició deslleial. La ciutat, el bon govern. Nosaltres ens ho podem empassar tot, però la ciutat no s’ho mereix. I ho estaven fent”, lamenta.

Gesticula molt. Més encara per emfasitzar el desengany amb l'oposició. En particular amb Esquerra. “No m’ho puc explicar –assegura–. Estem decebuts perquè hi confiàvem. I nosaltres sí que hem sigut molt lleials. Volíem i fèiem el possible per aquest pacte. Però ells no han volgut”, retreu.

Tampoc era possible l’acord amb la CUP. “La CUP és la CUP”, resumeix amb resignació.

De mica en mica, el ventall s'ha anat tancant. El darrer fiasco ha estat amb PP i Ciutadans. El pas enrere de la formació d’Albert Rivera en el ple per a l'aprovació del cartipàs municipal va propinar a Ballesta un revés insuportable del qual no s’ha aconseguit refer. A partir d’aquí, l'alcalde i la cúpula de CDC van tancar el pacte amb el PSC.

Com es menja això, quan Girona forma part de l’Associació de Municipis per a la Independència i el PSOE a Madrid rebutja els vots de CDC i ERC perquè no accepta parlar dels referèndums? “Està clar que no renunciarem mai a formar part de l’AMI. Mai. Amb la composició que tenim a l’Ajuntament 18 dels 25 regidors som independentistes. Nosaltres no ens farem enrere”, garanteix.

L’alcaldessa no amaga l’entusiasme de l'independentisme –“molt i molt i molt, exageradament, a vegades”–. És més, assegura que, per aquesta raó, no s’havia plantejat formar part de CDC abans de conèixer Puigdemont. Tot va canviar el setembre del 2013, quan va escoltar Artur Mas expressant públicament el seu compromís amb el procés. S’hi va afiliar l’endemà, i Puigdemont va ser un dels seus avaladors.

Madrenas assegura que mai s'ha qüestionat la confiança que l’anterior alcalde i avui president de la Generalitat té en ella. Que va entendre la decisió de situar per davant Ballesta, tot i que com a número 19 de la llista ni tan sols era al consistori. “Mai he dubtat de manca de suport ni del president ni del partit. És més, sempre s’ha vist que he sigut la seva persona de confiança durant el temps que ha estat aquí”, subratlla.

Amb la mateixa contundència defensa la lògica de situar-la a ella al capdavant del consistori un cop ha hagut de plegar Ballesta. “El que hi ha a partir d’ara no necessita més explicació. Jo era la següent de la llista. I punt”, explica.

Ho han encaixat satisfactòriament al seu grup municipal, que integren CDC i Demòcrates? “Bé. En això estan...”

A parer seu, la decisió incorpora un element de sorpresa perquè tothom era conscient que, per voluntat pròpia, ella mai hauria fet aquest pas. Va ser l’alcalde Ballesta qui la va citar a una reunió dilluns al matí per comunicar-li que plegava i proposar-li que assumís la vara d’alcalde. Aquell mateix vespre va conversar amb Puigdemont. El tema es va portar amb màxima discreció.

Madrenas considera “brutal i injust” el tracte que ha rebut Ballesta des que va desembarcar a l'Ajuntament. “Em va dir que no és per manca de valentia que marxa, sinó que és un gest per fer que els focus no continuï damunt de Girona. Si ell ha sigut valent. Jo també ho seré”, assegura.

Pel carrer, la gent l’atura per saludar-la. Per desitjar-li sort. Ho agraeix. Reparteix somriures. S'entreté a conversar. No amaga que li agrada aquest contacte directe. Que li fa il·lusió –“un honor i un orgull total”– entomar l'alcaldia, malgrat que la perspectiva de dedicar-se a la política no estava fa pocs anys en el seu full de ruta professional.

Gironina militant, advocada, té dos fills de 14 i 12 anys, un exmarit amb qui manté una relació excel·lent i al qual reconeix imprescindible per poder conciliar la seva activitat al consistori i la vida familiar. I un company periodista a Barcelona.

Convergència té un "problema" si amb la seva designació pensa que ja ha lligat la candidata pels propers anys. "Jo crec en les primàries. I crec que han de ser el màxim d'obertes possibles per trobar el millor candidat possible. I és el que defensaré", garanteix. De moment, però, el Joc de Trons sembla que s'interromp a Girona.