Puntual a la seva cita, Josep Antoni Duran i Lleida ha escrit cada divendres des del 27 de juliol del 2012 la seva carta setmanal. La primera, però, la va escriure en dilluns i l'última ha estat avui, diumenge.

Aquell 23 de juliol del 2012, Duran obria la seva sèrie de cartes setmanals amb una crítica a Mariano Rajoy: dient que el president espanyol "s'equivoca governant només a partir de la seva majoria absoluta".

Ara ja feia gairebé un mes que no l'escrivia, des del 18 de desembre, dos dies abans de les eleccions generals. I, avui, ha estat l'útlima.

En el seu últim adéu, Duran es mostra agraït per haver exercit responsabilitats polítiques. També explica que com que ja no és president del comitè de govern d'Unió, aquesta és l'última carta que escriu en aquest format i ha ratificat que renuncia al càrrec perquè un dirigent que es queda fora del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats "ha de plegar".

Canvi d'entrenador

"Quan la pilota no entra, s'ha de canviar d'entrenador", exemplifica l'exlíder d'Unió, al mateix temps que destaca que "l'equip no canviarà mai i que ajudarà tant o més que abans a superar la posició actual en la Lliga".

 

El democristià vol deixar clar que si no va dimitir el 27S o el 20D va ser perquè, primer, Catalunya havia de tenir un calendari polític que permetés a Unió convocar el seu congrés. A més, explica que en cas que Catalunya s'hagués trobat en un nou escenari electoral el 6 de març, ell hauria sigut candidat.

Això sí. Duran subratlla amb força que no es desentendrà d'Unió i comunica a la militància que "estic més que mai a la vostra disposició" perquè, assegura, "continuo tenint molt per aportar al partit, a la política i a Catalunya", però ratifica que ho farà sense estar a la "primera línia" i sense fer declaracions "a cada moment".

"Si crec que la meva feina ara no passa per tenir notorietat i protagonisme públic, entendreu que aquesta sigui l’última carta. Per la mateixa raó he tancat el compte de Twitter i fa pocs dies vaig fer el darrer apunt al blog", sentencia un Duran agraït als militants, al país i, també, als mitjans de comunicació.