“Els lobbistes em fan entendre un problema en deu minuts, mentre que els meus col·laboradors triguen tres dies”, deia el president nord-americà John F. Kennedy.

I és que els lobbies són una possible solució perquè els polítics i el personal públic administratiu puguin obtenir una nova visió que els permeti millorar les necessitats d’un col·lectiu o d’un sector determinat. I també per a qualsevol persona que necessiti fer sentir la seva veu.

A l’Estat espanyol i a Catalunya o bé no se sap què és un lobby, o bé es té un concepte obscur del terme, i aquesta situació és la que provoca confusió entre la ciutadania.

Cada vegada hi ha més lobbies que funcionen dia a dia a les institucions públiques i que tenen per objectiu fer obrir els ulls als polítics, el quals no cal que tinguin coneixements exhaustius de tots els terrenys en què legislen.

Molts agraeixen la presència d’aquesta figura en el seu entorn. Així ho il·lustrava el portaveu de Convergència, Jordi Turull, al llibre Lobby, peça clau per a les pimes, en què exposava que “de la nata només en pot parlar qui l’ha tastada” i, això, a l’hora d’elaborar una llei “ho has de tenir present, perquè has de conèixer tots els efectes i derivades que pot tenir”.

De vegades, confessava Turull, “volent beneficiar una cosa, en perjudiques una altra” i, per tant, els lobbies serveixen i “són útils des del punt de vista de la interlocució”.

Què és un 'lobby'?

Un lobby és un grup d’interès que té per objectiu buscar solucions que beneficiïn el seu entorn. Hi ha dues classes de lobbies: els de poder i els de defensa. Els primers són aquells que donen al terme un caire fosc, com les grans companyies farmacèutiques o armamentístiques que tenen poder suficient per aconseguir modificar una llei només en benefici seu.

El segon grup, els lobbies de defensa busquen afavorir els interessos d’un sector o col·lectiu determinat com, per exemple, en el terreny de les petites i mitjanes empreses, els grups d’interès busquen modificar reglaments que millorin les seves condicions a l’hora d’obtenir una obra o servei dins la contractació pública.

Llei de la Transparència

Catalunya ja va fer un pas endavant el desembre del 2014, quan el Parlament va aprovar la llei de la Transparència, Accés a la Informació Pública i del Bon Govern. Aquesta llei conté el registre de grups d’interès o lobbies, registre que està obert des d’octubre del 2015.

El dit registre convida a inscriure’s les persones i organitzacions que treballen per compte propi i influeixen en la presa de decisions polítiques o administratives perquè, d’aquesta manera, la ciutadania pot saber de primera mà qui i com participa de les decisions legislatives i per què s’ha pres una decisió concreta.