El diputat de Junts pel Sí Lluís Llach (Girona, 1948) ha presidit els darrers mesos la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, les conclusions de la qual s'hauran de debatre al ple del Parlament que avui comença. Coincidint amb el final dels treballs d'aquesta comissió, el Tribunal Constitucional va advertir la setmana passada que és “absolutament inviable” la seva activitat perquè contradiu el fet que aquest tribunal va declarar nul·la la resolució de desconnexió del 9N i tot el que d'ella se'n derivés. No només això, el TC ha advertit directament la Mesa del Parlament que no adopti cap decisió relacionada amb aquesta comissió d'estudi, per la qual cosa, l'òrgan de Govern de la Cambra no ha enviat les conclusions dels seus treballs a l'hemicicle. Això no obstant, seran JxSí i la CUP els qui defensaran que es debatin davant del Parlament. Ho faran, per tant, desafiant la decisió del TC.

Una de les coses que ha cridat més l’atenció de les conclusions de la comissió d’Estudi del Procés Constituent és que parli de mecanismes unilaterals. Per què?
No ho sé perquè sorprèn. Davant d'un Estat que està en contra, és evident que hi ha decisions que són unilaterals. A més, tot el que està planificat en el full de ruta, en realitat no deixen de ser decisions unilaterals. Escolti, nosaltres estem aquí per fer la independència. Queda clar d’una punyetera vegada? I tenim un Estat en contra amb tots els seus mecanismes ben collats com el Tribunal Constitucional.

Precisament el TC ha advertit que l’activitat de la Comissió del Procés és absolutament inviable i ha avisat la Mesa que no pot actuar, per la qual cosa no ha enviat les conclusions al ple i hauran de ser els grups que ho incloguin a l’ordre del dia...
Sembla que serà així. No ho sé. No em convé dir-ho en aquest moment, però suposo que es prendran les determinacions més factibles, més possibles per continuar fent la nostra voluntat política. Ja trobarem la manera.

Tota la gent que vam acceptar formar part de JxSí sabíem que això implicava riscos, fins i tot personals

Li preocupa que el TC actuï?
Tota la gent que vam acceptar formar part de JxSí, com els independents, sabíem que això implicava riscos, fins i tot personals, i està acceptat. Per tant, ens sap greu trobar-nos en aquesta situació i ens agradaria que les coses fossin d’una altra manera i pogués ser des del diàleg. Però, com que no és possible, el que no podem és deixar de fer el que ens obliga el contracte amb la societat que ens ha escollit. No tornarem a caure en la discussió de sempre de la legalitat i la legitimitat... Hem d’intentar portar a terme el que hem promès i està especificat i anem fent camí. L’Estat que actuï com vulgui.

Aquest ple pot ser un dels moments importants...
Sí.

Només hem de mirar que amb les nostres decisions no perdem eines, o que, si n’hem de perdre, siguin les mínimes possibles

Creu que tothom actuarà com havia dit?
Segur. Per part nostra segur. I per part dels altres tampoc ho dubto [riu]. Només hem de mirar la manera de complir el nostre mandat democràtic i que amb les nostres decisions no perdem eines, o que, si n’hem de perdre, siguin les mínimes possibles. Per això no ha presentat la Mesa les conclusions de la comissió al ple. I si l’Estat de cop i volta decideix que hi ha 60 o 65 o 20 o 10 diputats que hem d’anar..., doncs hi anirem i ja està.

Em sorprèn, molt més que el TC, la insolidaritat o la manca de corresponsabilitat d’algunes forces d’esquerra

Li sorprèn que hagi arribat a aquest punt tan contundent i directe d’avís el TC?
No. A mi em sorprèn molt més la insolidaritat, per dir-ho d’alguna manera, o la manca de corresponsabilitat d’algunes forces d’esquerra. Això sí que em sorprèn. I davant de l’actuació de l’Estat, d’aquestes maneres...

Forces d’esquerra d’aquí o estatals?
D’aquí sobretot. També està bé perquè va aclarint el panorama polític i els conceptes polítics. Està bé que la gent vegi què volen dir a cada diccionari de cada partit paraules importants, com independentisme, coherència, sobiranisme, referèndum... En aquest aspecte està bé. Cadascú ha d’agafar les seves responsabilitats. Són moments delicats.

De fet, s’ha mostrat crític amb el paper de CSQP a la comissió del procés...
Amb CSQP va haver-hi un moment que semblava que integràvem dues propostes seves a les conclusions de la comissió i ells assumien algunes de les nostres. Al final Joan Coscubiela va desautoritzar els ponents. Van fer marxa enrere. Vam pensar que era més lògic acceptar la rectificació de CSQP. Això és un conflicte intern seu.

Les converses Fernández-De Alfonso van més enllà d’un incident. És una manera de fer i una manera de ser

Què li han semblat les converses que es van conèixer entre el ministre Jorge Fernandez Díaz i el director de l'Oficina Antifrau Daniel De Alfonso que revelaven guerra bruta de l'Estat contra el procés?
M’escandalitza perquè quan intentes imaginar què és una democràcia, això és als antípodes, però tampoc sorprèn perquè saps que això funciona així. El que passa és que, de cop i volta, quan ho diuen amb un llenguatge tan precís dues personalitats amb posicions polítiques com el ministre de l'Interior i el director de l’Oficina Antifrau... El llenguatge. Aquest llenguatge profundament i democràticament barroer. Va més enllà d’un incident. És una manera de fer i una manera de ser. Felipe González va assentar les bases perquè aquell llenguatge fos possible. Amb antecedents dels GAL, Vera, Corcuera, Barrionuevo, cal viva.... va assentar un funcionament d’un Estat que ells precisament havien de transformar i que ha permès que això funcioni així des de fa temps. Els ciutadans sospitem, tenim indicis,... i de cop i volta ho sentim per la ràdio i quedes corprès malgrat tot, perquè encara imagines que potser haurien d’estar democràticament més educats. És un desastre. El que passa és que després et sorprèn la resposta de l’Estat espanyol, de molts estaments de l’Estat espanyol, que ho considera un mal menor i potser rendible. 

Fins i tot apareixent en plena campanya electoral...
I no passa res i ningú no fa cap escàndol. I el resultat de les eleccions... I que no hi hagi cap dimissió.

Estem abocats a un acord amb la CUP en la moció de confiança

Aquí a Catalunya hi haurà el setembre una altra cita important, que és la qüestió de confiança. Què passarà?
Jo sóc molt optimista. Sincerament. Estem abocats a un acord. La concreció de l’acord és diferent, però, per fer el camí que ens queda, crec que arribarem a un acord. I a un calendari. Això està bé.

Lluís Llach era un pont amb la CUP, continua sent-ho?
No ho sé. M’agradaria. No s’han trencat mai els ponts amb membres de la CUP. Tinc bones relacions amb alguns d’ells i amb gent de les bases de Girona. El que passa és que la CUP és complexa i variada. També la gent de JxSí hem renunciat a algunes coherències personals. No sé si aquesta renovació que Quim Arrufat i alguna gent han preparat la farà més homogènia. He de confessar que algunes de les determinacions que ha fet la CUP, jo no les he vist mai representades a la gent de la CUP que jo conec. També val a dir que ells s’han organitzat així i ho fan amb coherència. Ara hi ha uns canvis de paradigma. Crec que això ajudarà. Estic esperançat.

Algunes de les determinacions que ha fet la CUP, jo no les he vist mai representades a la gent de la CUP que conec

Durant aquests mesos la CUP ha adoptat algunes decisions que una part dels votants independentistes no han entès...
A la CUP no li perdono alguna cosa que ha fet. No aprovar els pressupostos no ho he entès encara. Però, cal dir que també ells en el seu programa electoral tenien objectius socials molt precisos. Suposo que entendre que el pal de paller de l’anar a la independència és JxSí és difícil, requereix dosis de generositat que alguns tenen i d’humilitat que alguns no tenen.

Com veu la salut interna de JxSí?
Estic molt sorprès perquè la veritat és que les situacions per les quals ha passat JxSí són penossíssimes. Anàvem a fer un viatge difícil però és que se’ns ha muntat un temporal tot plegat. Segueixo dient que el grup parlamentari no grinyola. No sé si és mèrit de Jordi Turull i Marta Rovira, si els independents fem de frontissa,... pel que sigui. I això, amb dues eleccions al Parlament espanyol i amb una transformació de CDC que ha comportat també problemes. En el grup parlamentari, cap moviment de fons. Cap. El setembre em sembla que encara anirem millor. Tot estarà més definit.

Creu que el fet que s’hagi dissolt CDC i s’hagi creat el Partit Demòcrata Català ajudarà a definir encara més clarament això?
Que ells hagin definit una estructura, un tipus de comportament i uns objectius ajuda a tots, perquè això dóna estabilitat al grup. A més s’han renovat els quadres, hi ha hagut les decisions de la militància... El pitjor ja ha passat. I aquí ha passat en pau, més enllà dels cansaments personals.

I Puigdemont?
A mi em cau molt bé, perquè és una persona que ha assumit una responsabilitat dificilíssima per una voluntat exclusiva de servei, que va arribar a la política fa molts anys per un sentiment d’independentisme, que no ha hagut d’adaptar el seu pensament als objectius d’aquesta legislatura. Està molt bé que al capdavant del Govern hi hagi una persona determinada i que tingui clar els objectius. Em sembla un element molt positiu. Després veurem si l’encerta amb les estratègies que adopta des de la seva responsabilitat.

Si no ho fem bé, un RUI seria un desastre, decebria molta gent. Un RUI mal fet seria l’encallament del procés

Un dels reptes que tindrà Puigdemont serà decidir sobre el referèndum unilateral d’independència (RUI)?
A JxSí hi ha gent que està en contra i gent que està a favor. Jo entenc que la CUP i l’Assemblea estiguin pel RUI. Però nosaltres som Parlament i Govern. I quan es té la responsabilitat d’acceptar el RUI, veus molt més els riscos. Jo, que sóc partidari de fer el RUI, immediatament dic: sí però, primer, la llei de transitorietat aprovada, sinó és un disbarat; segona que el Govern i la majoria independentista vegin clar que el podrem fer bé. Perquè fer un nou 9N, com diu Germà Bel, no seria èpic sinó que seria patètic. Si no ho fem bé seria un desastre, decebria molta gent. Només si ho podem fer bé hem d'acceptar el repte. Un RUI mal fet seria l’encallament del procés també. Es evident que és més atractiu que l’altre camí, que es més conservador. Si ho podem fer bé endavant les atxes, sinó, atenció que és un suïcidi.

Arribarà, però, un moment en què el procés s'abocarà a un enfrontament amb l'Estat...
L’enfrontament hi serà i ha de ser-hi. Ara, fem-ho quan ens convingui, per favor.

Aquesta setmana hi haurà un punt d’enfrontament.
D’acord.

S’haurà de fer?
Creiem que convé fer-ho.

Ningú s’espantarà? Tothom aguantarà?
Sí.

Mai exposarem la gent sense donar abans la cara

El preocupa?
No. Ni per mi ni pels meus companys. Tothom sap la responsabilitat que té. És una de les coses que hem dit des d’un principi: mai exposarem la gent sense donar abans la cara. I el president ho deia primer que ningú. No podem demanar a funcionaris, mestres, que donin la cara, enviar-los a dificultats extremes. Som nosaltres que hi hem d’anar.

I què passarà aquesta setmana al ple?
Es faran les coses amb coherència amb un resultats electorals, un mandat democràtic i un full de ruta. En aquest full de ruta hem fet una comissió i hem tret unes conclusions. Hi ha una altra cosa també molt important en aquest ple: l’aprovació del que se’n podria dir la llei de la Seguretat Social. No sé pas què és més important, posats a fer. Vam dir que ho faríem, es va legislant, es va aprovant i acceptem les conseqüències. Cadascú ha de fer el seu rol.

Va assegurar que fa unes setmanes que el desplegament del full de ruta estava en el punt on correspon. Continua sent-hi?
I tant! Que no estiguem més endavant i tot! 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat