El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, es tornarà a presentar a les eleccions pel secretariat nacional de l'entitat independentista. Posteriorment, els socis que hagin estat escollits per formar part de la direcció de l'ens, hauran de votar-ne el nou president. El dubte a hores d'ara és si Llach optarà a aquest càrrec, com ja va fer el 2024. Durant aquest procés d'eleccions al secretariat nacional, el cantautor no ho podrà aclarir, ja que els aspirants no poden fer públic que opten a algun càrrec concret. Fa dos, l'entitat passava per un moment molt convuls, arran del debat sobre la possibilitat d'esperonar una llista cívica com a quart espai independentista en unes eleccions al Parlament. Aquesta proposta, comandada per l'anterior direcció, va fracassar. Amb l'ANC dividida, van ser necessàries mitja dotzena de votacions i un ajornament perquè Llach acabés sent elegit com a president de l'organització, que en les últimes setmanes ha engegat una nova campanya per a captar socis en un moment complex de l'independentisme, amb cada partit amb una estratègia diferent.
La campanya per a les eleccions començarà formalment el pròxim 29 de març i s'allargarà fins al 12 d'abril. Hi haurà actes de campanya organitzats per l'Assemblea, on tots els aspirants estan convidats. Les votacions s'allargaran durant quatre dies, del 14 fins al 18 d'abril, quan es faran públics els resultats provisionals. Les votacions poden ser tant electròniques com presencials, en les seus de l'organització que hagin estat habilitades. Coincidint amb el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril, es coneixeran els resultats definitius de les votacions i se sabran els 77 secretaris nacionals: 57 pel bloc de representació territorial, 13 de representació nacional, 5 sectorial i 2 en representació dels joves.
El retorn d'un dels fundadors de l'ens: Pere Pugés
A banda de Lluís Llach, també hi ha altres noms coneguts que opten a formar part de la direcció de l'Assemblea, com el de Pere Pugés. Aquest històric independentista va ser un dels quatre fundadors de l'organització, juntament amb Miquel Strubell, Miquel Sellarès i Enric Aïnsa. Cal tenir en compte que, arran d'una reforma dels estatuts de l'Assemblea, aquells secretaris nacionals que ja hagin complert dos mandats (que duren dos anys) es poden tornar a presentar sempre que ja n'hagin passat dos més d'ençà que en van marxar. Aquest és el cas de Pugés.
De moment, aquestes eleccions estan marcades per la calma i no hi ha gaires sobresalts, almenys en públic. Les que es van celebrar el 2024 van tenir lloc just després de les eleccions al Parlament, que va guanyar el PSC, partit que posteriorment ocuparia la presidència de la Generalitat. Així, per primera vegada, l'Assemblea (que es va començar a gestar el 2009, coincidint amb la celebració de la primera consulta popular a Arenys de Munt, però que es va constituir legalment el maig del 2011) coexisteix amb un president socialista a la Generalitat.