“He decidit acabar aquesta etapa de la meva vida”. Acompanyat dels coordinadors del PDeCAT Marta Pascal i David Bonvehí, el fins ara president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Lluís Corominas, ha fet la seva última roda de premsa al Parlament per acomiadar-se de la cambra. “No aniré a les llistes del 21 de desembre, i per tant deixo l’activitat política de primera línia, ja no com a electe, sinó que també renuncio a qualsevol altra activitat de responsabilitat política”. Ha volgut subratllar la feina feta: "Hem marcat una etapa".

Malgrat que té una causa oberta al Tribunal Suprem per rebel·lió, Lluís Corominas ha assegurat que es tracta d’una “decisió meditada”, de fa dos anys. No l'ha presa “les últimes setmanes o dies” per les circumstàncies polítiques i judicials. “Respecto la instrucció que està fent el Tribunal Suprem, per això vam declarar”, ha dit. “Espero que ben aviat puguem veure la causa arxivada”.

Abans de la causa del Suprem, però, en tenia una altra d’oberta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència, per una resolució aprovada al debat de política general del 2016 que la Fiscalia va portar als tribunals. “No vam desobeir perquè era un debat de política general, on s’ha de poder debatre de tot”, s’ha defensat.

La de president del grup parlamentari de Junts pel Sí és tan sols l’última —i més breu— responsabilitat política que ha assumit Corominas. En aquest sentit, ha volgut recordar tota la seva trajectòria, d'ençà que amb 29 anys va ser escollit alcalde de Castellar del Vallès, i després d'estar-se 14 anys al Parlament de Catalunya, 9 dels quals com a vicepresident de la cambra. Ha volgut tenir un gest cap als tres presidents amb qui ha coincidit: Ernest Benach, Núria de Gispert i Carme Forcadell. Ara, ha dit, “ha d’haver-hi noves persones que representin el Vallès Occidental”

Militant de base

Què farà, doncs, a partir d’ara? “Qualsevol cosa que faci no estarà relacionada directament amb la política, i encara menys amb un càrrec de representació”, ha avisat. Tornarà a l’advocacia, tot i que encara no sap si a l’exercici lliure o acceptant alguna proposta que li ha arribat.

“Qui ha de definir el futur del sobiranisme són les candidatures sobiranistes hereves de les del 2015”, ha respost preguntat sobre com veu la situació. Malgrat tot, ha destacat que “hi ha un canvi d’etapa que s’ha d’omplir de contingut” per part dels qui vinguin. També s’ha referit al futur del PDeCAT. “Aquest projecte té futur si la seva generació (de Pascal i Bonvehí) tenen ganes de tirar-lo endavant”, ha afirmat. S’ha compromès a donar-los suport “com a militant de base”.

Corominas també ha volgut tenir un record molt sentit per als consellers empresonats i exiliats, especialment per als més propers, amb qui tenia més lligams personals de fa anys, com Meritxell Borràs, Joaquim Forn o Josep Rull. “Hi penso tot el dia, a tota hora, i desitjo que de seguida surtin de la presó, perquè no és just que hi siguin”.