El debat sobre la reforma del delicte de sedició segueix ben viu aquesta setmana. Aquest dimarts, el govern espanyol s'ha pronunciat per partida doble sobre la qüestió, i les perspectives són les mateixes: ni aquest canvi serà immediat per "falta de majories" ni necessàriament implicarà que les penes per aquest delicte es rebaixin a la meitat. Així ho ha explicat la ministra de Justícia, Pilar Llop, a la sessió de control al Senat. Preguntada pel senador Miguel Sánchez (Ciutadans), Llop s'ha limitat a recordar que l'executiu estatal "només ha parlat de la necessitat d'adaptar la conducta d'aquest tipus penal a l'any 2022". "A la seva pregunta —dirigint-se a Sánchez— fa referència a reduir les penes a la meitat, però no haurà escoltat mai que aquest govern espanyol hagi fet un pronunciament similar", ha afegit la socialista.
La titular del Ministeri de Justícia ha emfatitzat que "l'únic que pot haver escoltat és la constatació que el delicte de sedició regulat al Codi Penal, la conducta que descriu ha de deixar de ser ajustada en relació amb la manera en què avui, a l'any 2022, es cometen aquests delictes contra l'ordre públic i contra l'ordre constitucional". Segons Pilar Llop, "qualsevol reforma d'aquesta magnitud que afecta el sistema penal ha de fer-se allunyada de casos concrets, de conjectures; hem d'evitar fer reformes en calent i sempre intentant aconseguir sumar els màxims consensos possibles". En aquest sentit, i seguint el discurs que han adoptat altres companys del Consell de Ministres, Llop ha considerat que "encara no es donen les majories suficients" que permetin aprovar una reforma del delicte de sedició.
Llop encara ha afegit que "el delicte de sedició té una finalitat que va més enllà de subvertir l'ordre constitucional i això ha creat complexitats a l'hora d'interpretar els delictes, perquè estem davant una regulació ambigua". En aquest context, la ministra de Justícia emmarca aquest debat en la doctrina penal, "com també ho és la seva homologació amb conductes similars a aquest tipus penal en altres països de l'entorn europeu". Així doncs, Pilar Llop sosté que "la reforma ha d'estar sòlidament argumentada per tal que la nova legislació sigui adequada i útil al seu objectiu, és a dir, que contribueixi a la convivència social i al reforçament de les exigències d'una democràcia consolidada".
"No hi ha cap novetat"
Unes hores abans, des del palau de la Moncloa, la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha refermat el plantejament de Pedro Sánchez: "No hi ha cap novetat sobre aquest tema" perquè "no hi ha majoria suficient". A més, la també portaveu del govern espanyol no ha aclarit si la proposta de reforma del delicte de sedició aniria vinculada al fet que ERC pugui aprovar els pressupostos, tot i que aquesta mateixa setmana Gabriel Rufián va afirmar que no creu que això sigui "una condició indispensable" per votar afirmativament els comptes de l'Estat per al 2023.