Canvis mínims a la candidatura d’En Comú Podem. La decisió més rellevant de la confluència serà que l’activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Lucía Martin passarà del número quatre al número dos per Barcelona, ocupant el lloc de Marta Sibina. Sibina, que ja va aparèixer públicament diumenge en un acte a Sant Jaume de Frontanyà, es convertirà en la cara visible de la llista gironina.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tornarà a tancar la llista per Barcelona, perquè "és el millor reflex que hi ha una altra forma de governar al servei de la gent", mentre que el número quatre l'ocuparà Sònia Farré, membre de Barcelona en Comú. A Tarragona i Lleida es mantindran Fèlix Alonso (EUiA) i Jaume Moya (ICV), respectivament.

La campanya, a l’estil de Pasqual Maragall amb l’Estatut, l’han començada en aquest poble, que és el més petit de Catalunya, on també van aconseguir imposar-se el 20-D amb 9 vots (53% del cens i millors resultats del país). Amb l’eslògan “Del més petit al més gran”, els comuns proven d’emfatitzar que poden ser capdavanters a tot arreu.

Aquest dilluns és l’últim dia per tal de presentar els noms de la llista i tot es tancarà segons el previst, segons han confirmat a El Nacional. Des d’un primer moment, els comuns van rebutjar tocar una fórmula que consideren que ha estat "d’èxit". El líder Xavier Domènech va ser ràpidament ratificat per les formacions de la confluència, un cop formalitzada la convocatòria d’eleccions pel 26 de juny.

Votar pel “canvi”

La batalla es lliurarà en el camp de qui ha estat el responsable de bloquejar l’anomenat “canvi”. Això queda palès també en els eslògans compartits. Si els de Domènech han escollit “Guanyem el canvi”, els de Meritxell Batet, dirigits pel politòleg Gabriel Colomé, han apostat per “Un sí pel canvi”.

Ambdós han emfatitzat que pretenen encarar la cursa cap a La Moncloa de forma positiva i sense retrets, però no passa un sol dia en què no es posi de manifest la “incapacitat” d’un o altre d’haver evitat els nous comicis. Malgrat tot, amb prudència, conscients que, amb les enquestes a la mà, es mantindrà més o menys intacta la geometria variable.

En general, la previsió és que la campanya adopti un perfil baix per evitar encara més el creixement de l’abstenció (una recent enquesta d'El Mundo parla d'una baixada de fins a cinc punts en la participació). Els dos equips han expressat la seva voluntat de fer-la més propera, menys intensa, de petit format i, en el cas del PSC, fins i tot, “divertida”.

Els equips

Amb tot, el que denota la confecció final de les llistes del carrer Nicaragua i dels alternatius és continuïtat. Les comptades variacions han obeït a criteris tècnics, com és el cas de Sibina i Martín –per la marxa de Dolors Terrades– o l’assignació del filòsof Manuel Cruz, en substitució de Germán Rodríguez, com a número dos per Barcelona del PSC, posició que es dóna per cortesia a una persona afí al número u. De fet, José Zaragoza, ha aconseguit mantenir el número quatre per la capital catalana, tot i que Carles Martí, que tornarà a liderar la llista al Senat, apostava per apartar-lo. 

Segurament el més substantiu hagi estat la renúncia precipitada de l'exministra de Defensa Carme Chacón, que va liderar la llista socialista el 20-D, després que Martí forcés unes primàries. Llavors la cúpula va apostar indiscutiblement per Meritxell Batet, amb la qual l'exsenador va arribar a un acord in extremis per evitar anar a votacions.   

En referència a les línies programàtiques hi ha un principi general de manteniment, si bé és cert que els moviments a Madrid per formar govern, en la legislatura més curta de la democràcia espanyola, puguin arribar treure'ls o no pes. Així, s’haurà de veure fins a quin punt l’acostament amb Ciutadans acaba sent perjudicial per als de Miquel Iceta.