La llengua d'ús habitual a Catalunya és el tema de debat al país que ha experimentat un creixement més notori en la percepció de polarització que genera. Així ho reflecteix l'enquesta de Convivència i cohesió a Catalunya 2022 elaborat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que recull preguntes sobre la polarització ideològica i emocional al país, elements de cohesió de la societat, problemes de convivència o qüestions de confiança social i respecte a col·lectius. Segons l'estudi, el procés independentista segueix sent el tema de debat que més polaritza la societat catalana (té una valoració del 7,1 en una escala del 0 al 10), seguit de la llengua d'ús habitual, la polarització de la qual ha crescut del 5,1 al 6,1 en dos anys, situant-se de la cinquena posició a la segona com a principal qüestió de debat amb un grau de polarització elevat. De fet, pugen tots els altres temes, com la immigració (5,9), la classe social (5,9), els impostos i l'estat del benestar (5,8) i el feminisme (5,3).

Sobre l'increment de la polarització per la llengua d'ús habitual, Berta Barbet, politòloga i coordinadora de l'estudi, ha declarat que els indicadors apunten cap a un conflicte que "ja no és tant entre idees polítiques, sinó també entre els drets de la gent que parla una llengua o altra". Amb tot, per àmbits, els 2.047 enquestats entre el 17 i 24 d'octubre de 2022, mostra que respon a una població que té 18 anys o més, considera a la classe política o els partits polítics com l'espai més polaritzat (7,2), seguits dels mitjans de comunicació (6,9) i de la societat en general (6,1). Aquesta percepció de la polarització de la societat en general es manté força estable (puja lleugerament tres dècimes) respecte al 2020.

La valoració de la convivència a Catalunya es manté elevada, però es dispara l'incivisme com a principal problema

En referència a la valoració de la convivència, aquesta es manté pràcticament als mateixos nivells que l'any 2021 tant a Catalunya (6,3 actualment i 6,2 l'anterior estudi) com als municipis i barris (6,6 actual; 6,7 l'any 2021). Ara bé, la percepció negativa de la convivència és, sobretot, més pronunciada en les ciutats que superen els 100.000 habitants. Tot i aquestes dades, en relació amb els principals problemes de convivència, val a destacar els increments pronunciats de la majoria d'aquests. A parer dels enquestats, la percepció d'incivisme, brutícia o sorolls augmenta fins al 74,2% i esdevé el principal problema de convivència, quan l'any 2020 se situava en el 62,5%. També creix la percepció de xenofòbia, racisme o discriminació (del 22,6 al 34,5%); la delinqüència i les drogues (del 33,5% al 45,4%) o la inseguretat (del 33,6% al 44,2%). En aquest sentit, les pujades més pronunciades es registren als municipis que tenen una població inferior als 10.000 ciutadans. A tall d'exemple, la percepció de problemes d'incivisme es dispara en qüestió de dos anys del 15,1% al 54,9%.

Una societat oberta a la immigració i respectuosa amb els diversos col·lectius

La cohesió és un dels pilars que centra l'enquesta de l'ICIP. Una de les conclusions més immediates és la predisposició a acollir refugiats de la societat catalana i la mirada transversal respecte a la població del país. Un 64% dels enquestats sostenen que conviure amb persones de diferents contextos (grups ètnics, religiosos, culturals o racials) enriqueix la societat. De fet, quasi la meitat de la població se sentiria còmode amb què el seu fill o filla es casés amb un sol·licitant d'asil o refugiada i sis de cada 10 també ho veuen bé si és amb una persona gai, lesbiana o bisexual. Amb aquestes estadístiques, Catalunya se situa en el 'top 5' de països de la Unió Europea en quant a tolerància vers les persones refugiades, homosexuals i bisexuals. L'únic matís és que hi ha més predisposició a acollir persones originàries d'Ucraïna (71,9%) que de Síria (54,4%).

Rebuig a l'increment de la despesa militar i aval a l'ús de la violència si és per defensar la família

Pel que fa a la percepció de riscos i amenaces, la societat catalana percep les crisis econòmiques o financeres com el principal risc o amenaça (83,8%) i també situen per damunt del 70% el mal funcionament de la democràcia, el canvi climàtic, les notícies falses i la desinformació, l'augment de les desigualtats i l'augment de l'extrema dreta. Respecte a la pròpia seguretat, és especialment rellevant que un 51,9% dels enquestats veu com a risc l'increment de la despesa militar. Tant és així que, segons l'estudi de l'ICIP, un 61,8% de la població que viu a Catalunya considera que es destina massa recursos al pressupost de despesa familiar i un ínfim 5,1% creu que es gasta massa poc en aquesta matèria.

Finalment, encara que la predisposició per fer servir la violència és minoritària en la majoria dels supòsits, un 64,1% ho faria per defensar la seva família. Aquest percentatge decau clarament quan els supòsits són per defensar el medi ambient (16,8%), les idees i valors propis (15,3%) i el país on una persona hi viu (15,4%). Kristian Herbolzheimer, director de l'Institut Català Internacional per la Pau, ha posat en relleu les estadístiques referents a la despesa militar, ja que considera que aquestes palesen una "percepció molt diferent del que s'entén per seguretat" entre els governs de la UE i l'OTAN, per una banda; i la ciutadania, per l'altra.