Carregant...

Lleida torna a obrir una batalla que ja va arribar fins al Tribunal Suprem. Setze anys després d'haver estat una de les primeres ciutats de l'Estat a intentar restringir l'ús del vel integral, la Paeria ha aprovat aquest divendres una nova ordenança de civisme que prohibeix portar a l'espai públic qualsevol peça o indumentària que oculti completament el rostre. La norma no cita expressament el burca ni el nicab, però els inclou de facto dins de la prohibició. La modificació de l'Ordenança Municipal de Civisme i Convivència ha tirat endavant amb una majoria políticament poc habitual: els nou regidors del PSC-Units, que governa la ciutat, els cinc de Junts i els dos de Vox. En canvi, PP, ERC i Comúdelleida hi han votat en contra, tot i que per arguments molt diferents. 

Entre 400 i 750 euros per cobrir el rostre

La nova normativa substitueix l'ordenança del 2007 i estableix sancions generals d'entre 400 i 3.000 euros per conductes incíviques. El punt més controvertit és l'article 12, que prohibeix portar "qualsevol peça de roba, vestimenta o altra indumentària que oculti el rostre" als espais públics. Incomplir aquest precepte serà considerat una infracció lleu i podrà comportar una multa d'entre 400 i 750 euros. La prohibició, però, no serà absoluta. No s'aplicarà als llocs de culte, ni quan cobrir-se la cara respongui a costums socials acceptats, ni quan es faci en l'exercici d'un dret fonamental.

Una majoria que uneix PSC, Junts i Vox

El govern socialista defensa que l'ordenança es fonamenta en el civisme i els drets de les dones, i no principalment en arguments de seguretat. El PSC ha sostingut durant el debat que la normativa "no només limita conductes, sinó que protegeix les llibertats". Junts i Vox han coincidit a celebrar que el text permeti impedir l'ús del burca i el nicab a l'espai públic. El suport de Junts era determinant perquè el PSC governa en minoria i el grup ja havia avançat aquesta setmana que facilitaria l'aprovació de l'ordenança.

La posició del PP és gairebé la contrària a la d'ERC i el Comú, tot i compartir el vot negatiu. Els populars consideren que les excepcions incloses fan que l'ordenança no prohibeixi realment el burca i el nicab, sinó que en reguli l'ús. ERC i Comúdelleida, en canvi, han qüestionat el caràcter que consideren "excessivament punitiu" de la normativa. La tramitació ja havia evidenciat aquestes diferències. El PP va arribar a presentar 76 esmenes al projecte i reclamava una prohibició sense excepcions, mentre que el Comú havia plantejat una esmena a la totalitat.

Lleida ja ho va intentar una vegada

El principal interrogant és ara jurídic perquè Lleida ja va protagonitzar un precedent gairebé idèntic. L'any 2010, el consistori va modificar la seva ordenança per restringir l'accés a determinats espais i serveis municipals a les persones que portessin vel integral o altres peces que impedissin identificar-les. La mesura va acabar als tribunals. El Tribunal Suprem la va anul·lar el febrer del 2013 perquè considerava que una ordenança municipal no podia limitar un dret fonamental com la llibertat religiosa sense una llei que donés cobertura a aquesta restricció. La sentència concloïa que la prohibició del vel integral constituïa una limitació de l'exercici d'aquest dret i que l'Ajuntament no tenia competències per establir-la per aquesta via.

El Suprem també va rebutjar que quedés acreditat que l'ús del vel integral comportés per si mateix una alteració de la seguretat o de l'ordre públic i va advertir que una prohibició concebuda per defensar la igualtat de les dones podia tenir l'efecte contrari si acabava apartant-les de l'espai públic.

Una prohibició formulada d'una altra manera

La Paeria intenta ara transitar per una via diferent de la del 2010. La nova ordenança no menciona específicament cap símbol religiós i formula la prohibició de manera general, referida a qualsevol indumentària que amagui totalment el rostre. A més, l'Ajuntament presenta la mesura en el marc de la convivència, el civisme i els drets de les dones. Aquesta diferència serà especialment rellevant si la normativa torna a ser impugnada. De fet, abans de l'aprovació ja hi havia advertiments sobre el seu possible recorregut judicial. La Comissió Europea, consultada aquesta primavera sobre el projecte de Lleida, va assenyalar que mesures d'aquest tipus entren en l'àmbit dels drets fonamentals i poden quedar sotmeses al control dels tribunals espanyols i del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Lleida, per tant, no només ha recuperat un debat que va protagonitzar fa més d'una dècada. També torna a posar damunt la taula la mateixa pregunta de fons: fins on pot arribar un ajuntament a l'hora de regular què es pot portar al carrer quan la norma entra en contacte amb drets fonamentals? I aquí rau el perill de què la història pugui repetir-se als tribunals. La Paeria ha intentat blindar la nova ordenança evitant qualsevol referència expressa al burca o al nicab i prohibint de manera genèrica ocultar el rostre. Però el problema que va portar el Suprem a anul·lar la norma anterior no era només com estava redactada, sinó una qüestió de rang legal: el tribunal va establir que un ajuntament no podia limitar mitjançant una ordenança l’exercici de la llibertat religiosa sense una llei prèvia que li donés cobertura. Si la nova prohibició és recorreguda, aquest pot tornar a ser un dels arguments centrals del litigi.