El Parlament de Catalunya es disposa a aprovar una nova llei de memòria democràtica que preveu crear una comissió independent per esclarir les violacions dels drets humans comeses durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que mai no van arribar a ser investigades ni jutjades. La norma, que disposa del consens del PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP, està previst que superi aquest dijous el tràmit en comissió parlamentària abans de sotmetre's a l'aprovació definitiva del ple de la setmana que ve.
Una de les principals novetats del text és la creació de la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica, un organisme temporal, independent, acadèmic i extrajudicial que treballarà a partir de testimonis, informació i documents per esclarir les vulneracions de drets humans durant la Guerra d'Espanya, entre el 1936 i el 1939, i la posterior dictadura. El seu funcionament s'inspira en les anomenades comissions de la veritat, creades en altres països després de períodes de conflicte o règims dictatorials. El Govern disposarà de sis mesos per establir-ne la composició i el funcionament, mentre que els treballs de la comissió tindran una durada de dos anys. La llei també preveu constituir una comissió sobre la memòria del poble gitano a Catalunya, que haurà d'elaborar, en un termini de 18 mesos, un informe amb propostes de reparació per als casos de discriminació.
Un any per retirar el monument franquista de Tortosa
La norma estableix que la Generalitat haurà de dur a terme, en el termini d'un any, tots els tràmits i treballs necessaris per culminar la retirada del monument franquista de Tortosa, situat al riu Ebre. El text incorpora altres mesures per preservar la memòria de la repressió franquista. Una de les disposicions addicionals, impulsada especialment per Junts, insta el Govern a reclamar a l'Estat que la comissaria de la Via Laietana de Barcelona, antiga seu de la Brigada Político-Social, es converteixi en un centre d'interpretació de la repressió política i la tortura. A més, declara la presó de dones de la Trinitat, també a Barcelona, com a espai de memòria democràtica.
La llei també obliga les administracions públiques a retirar, en un termini de dos anys, les distincions, medalles i honors institucionals concedits a persones que van dirigir, participar o donar suport al cop d'estat franquista i a la dictadura posterior. En el mateix període, hauran d'adoptar les mesures necessàries per eliminar els símbols franquistes que encara es mantinguin. Paral·lelament, el Memorial Democràtic haurà d'elaborar un cens de monuments, inscripcions i altres elements que el franquisme va retirar com a instruments de repressió.
Reparació per a les víctimes del Patronat de Protecció a la Dona
L'àmbit temporal de la llei comprèn des de la proclamació de la Segona República, el 14 d'abril del 1931, fins a la constitució del primer Govern català sorgit de les eleccions del 1980. En el cas de les víctimes del Patronat de Protecció a la Dona, però, el període s'allarga fins al 1985. La norma insta la Generalitat a adoptar mesures de reparació per a les dones que van patir repressió per raons de gènere i treballs forçats en el marc d'aquest organisme.
La llei també estableix un règim sancionador per castigar les vulneracions de les seves disposicions. Les infraccions molt greus, com causar danys a fosses, destruir espais de memòria o fer exaltació del franquisme en el cas de representants públics, podran comportar multes d'entre 10.001 i 150.000 euros. Per a les infraccions greus, les sancions aniran dels 2.001 als 10.000 euros. En aquesta categoria s'inclouen l'incompliment de resolucions que obliguin a retirar símbols franquistes, les expressions ofensives contra les víctimes del feixisme en intervencions públiques i l'exhibició de símbols o les proclames que enalteixin el franquisme.
Una oficina per a les víctimes i un banc de la memòria
La Generalitat haurà de posar en marxa, en el termini d'un any, una oficina d'informació i assistència per a les víctimes i les persones represaliades. La llei també preveu reconèixer indemnitzacions a presos polítiques i impulsar mesures de suport per a les persones que van veure reduït injustament el seu patrimoni durant el període que abasta la norma.
Una altra de les mesures és la creació d'un Banc de la Memòria Democràtica que agruparà les bases de dades del Memorial Democràtic i d'altres institucions perquè siguin accessibles a la ciutadania. A més, s'haurà d'elaborar un cens de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. El text també preveu restituir el municipi de Medinyà, al Gironès, que les autoritats franquistes van annexar a Sant Julià de Ramis. Finalment, la llei estableix la constitució, en el termini d'un any, d'una comissió de treball sobre la memòria colonial. Aquest organisme disposarà de 18 mesos per elaborar un informe amb propostes de reparació per a les persones que van patir repressió i violència al protectorat espanyol del Marroc, al Sàhara i a Guinea Equatorial.