Cap canvi. La fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica i exministra de Justícia, Dolores Delgado, ha avalat l’informe de la Fiscalia de Barcelona en el qual demana que no s’admeti a tràmit la querella de Carles Vallejo, primer querellant per tortures a la Prefectura de Via Laietana 43 durant el franquisme, després de l’entrada en vigor de la nova llei de memòria espanyola (LO 20/2022). La Fiscalia de Barcelona va presentar el juny passat aquest informe, tot adduint que els delictes de lesa humanitat i tortures no existien quan van passar els fets, entre el 1970 i el 1971, i que aquests estan prescrits, a més de la barrera jurídica que suposa la Llei d’Amnistia de 1977.
Les entitats Amnistia Internacional, CeAqua i Irídia van demanar per carta a Delgado que “es posicioni amb relació a les querelles per crims del franquisme” i sobretot amb la nova llei de memòria, que, per alguns juristes, permet la investigació dels crims del franquisme, tot i que al final, els acusats siguin amnistiats. Consultada sobre el posicionament de Delgado, la Fiscalia de Barcelona ha informat, aquest dimarts, a ElNacional.cat que la fiscal de Memòria considera que és “correcte” mantenir l’informe en el qual es demana la inadmissió de la querella de Vallejo. Ara, la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, Carmen García, s’ha de pronunciar sobre la seva admissió o no.
L'acció del Govern
De forma excepcional, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va anunciar a finals de juny que el Govern s'ha personat com a acusació popular en la causa de Carles Vallejo, que fa mesos va presentar la primera querella per tortures a la Prefectura de Via Laietana durant el franquisme, amb el suport d'Irídia i Òmnium Cultural. Ubasart va interpretar aquesta acció “no per castigar, sinó per obtenir una veritat jurídica”, i Vallejo, que era al seu costat, va agrair la feina feta per les entitats memorialistes, i que la seva acció era en nom de “tots els represaliats”.
Més de 100 querelles
Les entitats confiaven en l’escletxa oberta per la nova llei de memòria per presentar noves querelles per crims del franquisme, com la de Blanca Serra, torturada també a Via Laietana. El posicionament de Delgado, però, dificultarà que els jutges canviïn de parer i, segurament, continuaran sense admetre querelles, especialment contra policies torturadors. Aquest juliol es va anunciar a bombo i plateret que el militant antifranquista Julio Pacheco anava a declarar en un jutjat de Madrid, ja que per primer cop a l’Estat espanyol, s'havia admès una querella contra crims del franquisme. El mateix dia, el 14 de juliol, però, la jutgessa va suspendre-la per analitzar millor la querella. S'indica que s'han presentat més de 100 querelles contra crims del franquisme en 6 anys. Fins ara, els dissidents no han trobat cap justica ni reparació i alguns d'ells van promoure el 2010 la querella argentina contra els crims del franquisme, on la magistrada Maria Romilda Servini d'aquest país va iniciar una investigació per crims contra la humanitat en considerar que aquests no prescriuen, però l'Estat espanyol ha torpedinat tot avançament, en insistir que ja van prescriure i el blindatge que dona la llei d'Amnistia.
A més de la nova llei de memòria espanyola, que advoca per seguir els dictàmens de les institucions internacionals, Irídia ha insistit que el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides, en el seu darrer informe, “lamenta que persisteixin obstacles legislatius per a la investigació de greus violacions de drets humans” durant el franquisme, i que insta el govern espanyol a derogar la Llei d’Amnistia de 1977.