Un cop més els problemes del govern espanyol arriben de part de la judicatura. Aquest cop, problemes per a l'avantprojecte de llei habitatge estatal, que tant ha costat de consensuar entre el PSOE i Unidas Podemos. Aquest divendres, el ple de Consell General del Poder Judicial ha rebutjat l'informe sobre la norma que havia elaborat el vocal Álvaro Cuesta, i que malgrat alguns observacions avalava la iniciativa. Ha estat rebutjada de forma majoritària, per quinze vots en contra i només sis a favor. Amb el text rebutjat, aquest informe s'haurà de tornar a redactar, debatre i aprovar en un altre ple del CGPJ, que tindrà lloc el 27 de gener. Els nous ponents designats són Enrique Lucas i José Antonio Ballestero. Des d'Unidas Podemos ja han expressat el seu malestar per aquest nou entrebanc.

Què implica aquest rebuig? Que les coses s'endarrereixen encara més. L'informe del Consell General del Poder Judicial és preceptiu. Això vol dir que, sense aquest document, no pot començar el tràmit parlamentari del projecte de llei. El govern espanyol confiava a poder aprovar la llei estatal d'habitatge en segona volta en el Consell de Ministres de dimarts que ve. Però haurà d'esperar, com a mínim, un parell de setmanes més.

Què deia l'informe debatut i tombat avui pel ple del CGPJ? En línies generals, era "favorable" a la norma, perquè segons el vocal Álvaro Cuesta és un "instrument normatiu adequat" per dotar de contingut el dret a l'habitatge, recollit a la Constitució espanyola, sense afectar les competències de les comunitats autònomes. No obstant això, l'informe també assenyalava "la manca de concreció i imprecisió que afecta alguns enunciats i continguts" i la manca d'especificació dels "mitjans que s'empraran per fer efectiva la tutela del dret a l'habitatge".

L'esmena a la totalitat que s'ha aprovat, presentada per Enrique Lucas expressa dubtes sobre la competència de l'Estat per legislar sobre el dret a l'habitatge, perquè és una matèria que la Constitució atribueix a les comunitats autònomes en l'article 148.1.3. Rebat la "idea errònia" de l'informe que interpreta que l'article 47 de la Constitució implica que l'Estat sigui el destinatari principal de garantir el dret a un habitatge digne i adequat.

"Preocupació" a Podemos

Tan bon punt s'ha conegut aquesta notícia, des d'Unidas Podemos han expressat el seu malestar. Fonts de l'espai liderat per Yolanda Díaz es mostren "preocupats" pels "retards injustificables a una llei que ha de donar resposta a l'emergència habitacional que viu el nostre país". En aquest sentit, el soci petit del govern de coalició recorda que "aquesta llei, que permet per primera vegada la regulació dels lloguers a les zones amb mercats encarits, posa fre als desnonaments sense habitatge alternatiu per a famílies vulnerables o prohibeix la venda d'habitatge protegit". Subratllen que és una de les "lleis estrella" dels morats i que ha estat negociada en primera persona per la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra.