Ha costat molt mesos, i un canvi al capdavant del Ministeri, perquè sigui una realitat. Avui el Consell de Ministres ha donat per fi llum verda al projecte de llei d’habitatge estatal, que ara haurà de passar pel tràmit parlamentari. Es farà per la via d'urgència, per agilitzar els terminis. Una altra cosa ben diferent és que acabi aconseguint els suports necessaris. Sense anar més lluny, la norma aprovada pel govern espanyol no ha satisfet els moviments socials. Tampoc possibles aliats al Congrés, com l’independentisme, que veu com el nou text aigualeix el que va aprovar el Parlament de Catalunya. Una llei catalana que va ser recorreguda davant del Tribunal Constitucional pel mateix executiu central. Malgrat que ha estat negociada pels dos socis de govern, només ha comparegut la ministra socialista Raquel sánchez.

El debat s’ha centrat sobretot en allò que té a veure amb la regulació dels preus del lloguer en les zones “tensionades”. Hi havia una pugna sobre el mecanisme entre el PSOE, que apostava per les bonificacions fiscals, i Unidas Podemos, que defensava l’establiment d’ topalls màxims. En el projecte de llei s’ha intentat fer un equilibri.

Pel que fa a les bonificacions, per als petits propietaris (menys de 10 immobles) la norma preveu deduccions de fins al 90% si el propietari rebaixa un 5% el lloguer en relació amb el contracte anterior. Serà del 70% en cas que l’habitatge es trobi en una zona “tensionada” i s’arrendi a joves fins als 35 anys o s’incorpora a programes públics. Serà del 60% si es congela el preu però s’han dut a terme obres de rehabilitació en els dos anys anteriors. I del 50% per a la resta de casos.

A les zones declarades com a “tensionades”, mentre els petits propietaris hauran de congelar el preu del lloguer, els grans propietaris l’hauran d’abaixar. Això es farà basant-se en un índex de referència de preus, encara sense definir. Aquestes zones tensionades s’establiran per part de l’administració competent per un període màxim de tres anys revisables. Es contemplen dues circumstàncies: que el cost mitjà d’habitatge superi el 30% de la mitjana d’ingressos o que el preu de l’habitatge s’hagi incrementat un 5% més que l’IPC.

El projecte de llei també aborda altres qüestions, com el dels pisos buits, on els ajuntaments podran actuar amb un increment que pot arribar fins al 150% de l’IBI, quan el propietari tingui dos habitatges o més buits al mateix municipi. També obligarà a reservar el 30% dels nous projectes immobiliaris a habitatge social. Ara bé, amb l’obligació de compensar els promotors. Finalment, els jutjats hauran de demanar un informe als serveis socials en cas de desnonament i, en cas de tractar-se d’una persona vulnerable, s’haurà de suspendre fins que l’administració trobi una alternativa habitacional.

Sense Podemos a la sala

En la compareixença posterior al Consell de Ministres, la ministra Raquel Sánchez ha defensat que aquesta llei “configurarà l’habitatge com el cinquè pilar de l’estat del benestar”. La dirigent socialista l’ha qualificat com a “històrica” i ha assegurat amb l’aprovació del projecte avui “el govern compleix amb els seus compromisos”, garantint que “el dret a l’habitatge és això, un dret”. Ha subratllat que el nou text protegeix tant els inquilins com els propietaris, que combatrà els abusos amb “seguretat jurídica”.

Fa un mes que no compareix cap ministre d'Unidas Podemos, i avui no ha estat l'excepció. Malgrat que la norma ha estat negociada amb la ministra de Drets Socials, Ione Belarra ha hagut de fer la valoració en un vídeo a les xarxes socials gravat des del seu despatx. La també secretària general de Podemos ho ha valorat com una "bona notícia" i s'ha mostat "molt satisfeta per la feina realitzada conjuntament amb el Ministeri de Transports".

Rebaixa de la llei catalana

Els partits independentista ja fa dies que posen la lupa sobre la norma que avui ha aprovat el govern espanyol. Són especialment crítics des de formacions d’esquerres com ERC i la CUP, que consideren que aigualeix el text aprovat pel Parlament de Catalunya. Per una banda, perquè només obliga els grans propietaris a rebaixar els preus del lloguer. La llei catalana també prohibeix pujades en nous contractes de cinc i set anys, a diferència del govern espanyol. Finalment, el projecte estatal deixa oberta la porta a la seva no aplicació, com ha amenaçat Madrid, perquè les competències estan transferides.

Així, encara planteja incògnites sobre com incidirà en la normativa per Catalunya (encara vigent), que el Ministeri de Transports no vol resoldre a l'espera del pronunciament del Tribunal Constitucional. No obstant aixó, fonts del departament de Raquel Sánchez insisteixen que la norma catalana envaeix competències de l'Estat, perquè pretén regular en matèria d'arrendaments urbans i no pot fer-ho.