El diari Libération, el gran mitjà de l'esquerra francesa compromesa, ha advertit que el CatalanGate està provocant esquerdes en el govern del PSOE i Podemos, i remarca els enfrontaments entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la de Defensa, Margarita Robles. "A menys de dos mesos de la crucial cimera de l'OTAN, que se celebrarà a Madrid a finals de juny, l'embolica afer Pegasus ja ha passat factura. El líder de l'oposició de dretes Alberto Núñez Feijóo no només puja a les enquestes, sinó que estan sorgint profundes divisions al govern. La ministra de Defensa ataca obertament l'entorn del president de govern, acusant-lo d'implicar-la. "Tots es disparen a les cames, i és bastant lamentable", indica l'analista Daniel Gascón. "Al meu entendre, l'executiu intenta apaivagar els independentistes catalans, tan útils per a la seva continuïtat, amb el risc d'exposar i desprestigiar els seus propis serveis d'intel·ligència. El país revela així una autèntica debilitat", afegeix", indica el diari. 

Segons Libération, a més d'aquest desgavell intern hi ha a la Moncloa la preocupació amb el Marroc, i les sospites que va espiar el president espanyol, Pedro Sánchez, tot i les negociacions que van acabar amb l'alineament d'Espanya amb el país alauita renunciant a l'autodeterminació del Sàhara Occidental. "L'altra preocupació de Pedro Sánchez és la pista marroquina. Tot i que ningú n'ha aportat proves, moltes pistes indiquen que el regne marroquí podria estar darrere de l'espionatge del president del govern i de la seva ministra de Defensa. Les infeccions dels seus mòbils van coincidir amb una gran crisi entre Madrid i Rabat, el maig del 2021, quan el Marroc va deixar entrar a Ceuta uns 8.000 africans, com a represàlia per la rebuda hospitalària a Espanya, del líder del Front Polisario, Brahim. Uns mesos després, el consorci periodístic Forbidden Stories i Amnistia Internacional van denunciar l'ús de Pegasus per part dels serveis secrets marroquins, per espiar milers de telèfons mòbils. Incloent el d'Emmanuel Macron", apunta.

El diari afegeix que entre els espiats hi ha l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president a l'exili, Carles Puigdemont. "Aquest últim va reaccionar a Twitter, dient que aquesta confessió és la prova que “Espanya és un estat podrit de dins”. En general, el camp independentista està ofès per la confessió. “No som una amenaça terrorista […], aquest espionatge és injustificable”, va clamar la portaveu de la coalició independentista Junts, Míriam Nogueras", insisteix. D'Aragonès no en dona més detalls, però assegura que la tensió creix entre el primer ministre socialista i els seus aliats.

Segons Libération, la compareixença de la directora del CNI, Paz Esteban, al Congrés havia de reduir les tensions, però ha passat al contrari. "Les declaracions de Paz Esteban davant la Comissió de Secrets Oficials del Parlament han revifat la polèmica al país, han augmentat el descrèdit que pesava sobre el CNI (els serveis d'intel·ligència espanyols) i han estret el cercle al president del govern, Pedro Sánchez".

A la fotografia principal, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños | EFE