El setmanari L'Express ha reconegut en un reportatge que la llengua francesa quasi sempre ha estat minoritària a França al llarg de la història, i que sempre havia estat un país multilingüe. "Aquí teniu els fets amb tota la seva brutalitat nua: al llarg de la història, França ha estat un país plurilingüe", indica el setmanari amb voluntat percutant.
L'article recorda que el francès és l'idioma de l'Illa de França, d'Orleans i del sud de la Picardia, el nucli a partir del qual es va estendre per la insistent acció de l'aparell polític francès. Al segle XVI només el 10% dels francesos parlaven francès. Al segle XVIII eren el 20%, segons un informe del pare Gregori (1794), pocs anys després de la participació francesa al setge de Barcelona en la Guerra de Successió i de la Revolució francesa. "Només hi ha uns quinze departaments [sobre 83] a l’interior [de França] on el francès es parla exclusivament; encara hi ha alteracions importants, ja sigui en la pronunciació o en l'ús de termes inapropiats i obsolets, especialment a Sancerre! [al Loire]", es queixa el pare Gregori.
Cap al 1864, en època napoleònica, segons l'historiador Philippe Martel el francès seguia essent molt desconegut a gran part de l'Estat. "La llengua nacional seguia essent desconeguda a 8.381 dels 37.510 municipis del país, i molt mal entesa en nombrosos territoris com el País Basc, Catalunya, Flandes, Alsàcia, Mosella, Bretanya, Còrsega i el terç del país on domina la llengua d'Oc. En el fons sobretot es parlava a les ciutats i regions del nord on es practiquen les llengües d'Oïl pròximes al francès com el picard, el normand o el champenois", apunta.
L'Express assegura que la francesització de França s'ha acabat tot just ara, i que es pot dir que a tot el territori un francès es pot entendre parlant francès, "almenys a la França continental". Als territoris d'ultramar com Mayotte, Wallis i Futuna reconeix que no és així.
El setmanari admet que els governs francesos han combatut políticament el plurilingüisme originari de França. "El més important és el resultat d’una opció política: la imposició del francès com a única llengua d’educació, d’administració i de vida econòmica", indica i recorda que els parlants dels altres idiomes no es van passar al francès de grat.
El reportatge presenta el monolingüisme oficial de França com una pràctica dels Estats nació i apunta per noves fórmules, mentre es pregunta què passaria si la UE apliqués la mateixa fórmula i decidís imposar l'anglès o l'alemany.
Proposa distingir entre llengua comuna i llengua única, cosa que ja seria un gran canvi a l'Estat jacobí francès.