Punt i final al llegat de l'expresident balear del PP José Ramon Bauzà. El Parlament illenc celebrarà aquest dimarts un ple extraordinari per debatre i votar la presa en consideració d'una proposició de llei perquè el català sigui un requisit necessari per treballar a l'Administració Pública. La iniciativa legislativa ha estat presentada conjuntament pel PSIB, MÉS, Podem i Gent per Formentera (GxF), i previsiblement guanyarà la votació, ja que la seva suma (34 de 59) és majoria absoluta a la Cambra.

La intenció d'aquesta proposta no és més que acabar amb les conseqüències de la particular croada de Bauzà contra el català. Durant els seus poc més de tres anys de mandat, del 2012 al 2015, i després d'una folgada majoria absoluta amb 35 escons, es va reformar la llei 3/2007 per fer constar el català com a només un simple mèrit. Entre d'altres coses, també va paralitzar el Consell Social de la Llengua Catalana i va arribar afirmar que existeixen el "mallorquí", el "menorquí", l'"eivissenc" i el "formenterenc".

Però la seva obsessió tampoc va agafar ningú per sorpresa. Als mítings electorals ho deixava ben clar: "volem que la llengua a l'escola no sigui el català". I paral·lelament a la modificació de la llei de Llengües en la Funció Pública es va haver d'acabar modificant d'altres per "coherència jurídica" com la llei de Règim Jurídic o la llei de Coordinació de Policies Locals.

El canvi del 2015

Aquestes polítiques van desencadenar la major caiguda de la història del Partit Popular a les Illes. El maig del 2015, tot i guanyar els comicis, els 15 diputats perduts van entreveure de seguida un acord tripartit d'esquerres dels socialistes mallorquins amb Podemos i la coalició econacionalista MÉS.

La mateixa nit la candidata del PSIB-PSOE, Francina Armengol, va agafar simbòlicament les regnes del país i va comprometre's a exercir la "gran responsabilitat" de promoure un govern alternatiu "propi del nou temps polític". Tot i que els de Pablo Iglesias a les Illes decidissin no entrar al govern, Armengol ha gaudit del seu suport en qüestions fonamentals com és la de recuperar el català a les institucions i la vida pública balear.

Primers passos

El novembre el seu govern ja va formalitzar el reingrés a l'Institut Ramon Llull, del qual Bauzá s'havia desvinculat el 2012, un organisme que té l'objectiu de promoure i difondre internacionalment la llengua i cultura dels Països Catalans. Just un mes després recuperava la quota en català en l'oferta televisiva. En una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio explicava el retorn de les emissions del 3/24, Super3 i 33, després del veto imposat pel PP nou mesos enrere.

Armengol ha intentat tendir des del primer moment els màxims ponts possibles amb Catalunya, amb qui està estretament vinculada perquè hi va cursar els seus estudis universitaris. En una entrevista el mes de juny es mostrava partidària de reconèixer-la com a nació "si això pot resoldre el sentiment de pertinença". És més, també veia amb bons ulls un referèndum d'autodeterminació, sempre que fos "dins la legalitat i no des de l'enfrontament".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat