Poso com a exemple elespanol.com, el diari de Pedro J. Ramírez, però en podria posar qualsevol altre. Vaja, que no importa el mitjà, sinó la tendència.
Amb una entrevista com les de tota la vida, ara sembla que ja no n'hi ha prou. Cal afegir una "experiència". L'entrevistat ha de fer "alguna cosa". No n'hi ha prou amb la seva opinió o el seu pensament. De fet, és el que menys interessa. ¿Recorda l'entrevista a la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, al programa El Hormiguero? Sí? Què va dir? Ni idea, oi? Jo tampoc. El que va quedar d'aquell dia va ser que va ballar. La part xerrada estava de farciment per arribar a això que ara en diuen el frame, el moment. Ahir el mitjà de Pedro J. publicava una entrevista amb Pablo Iglesias i ja veu a la foto el que li va tocar fer.
Però si em fa el favor de mirar-se el titular de l'enllaç http://www.elespanol.com/enfoques/20151031/75742454_0.html comprovarà l'altra tendència que ara mateix ho peta: del polític no destaquem la seva vessant política sinó la "humana", tirant a frívola. Mentrestant, al cuiner el fem parlar d'economia, al músic de cuina, a l'escriptor de política i a l'economista de mecànica quàntica. I al final el nostre cervell acaba recordant la senyora Soraya Sáenz de Santamaría cuinant pilotes de ping-pong amb un músic mentre li componia a l'escriptor Pablo Iglesias una simfonia sobre un mecànic. O una cosa semblant.