Nou nom, nou tiquet presidencial, i nova direcció amb coordinador general. El congrés de fundació del Partit Demòcrata Català (PDC) ha incorporat moltes novetats en relació al que era la tònica habitual a Convergència, però sobretot ha incorporat la imposició d’una manera diferent d’actuar. Les bases es van amotinar divendres. I, sens dubte, aquest moviment marcarà els propers dies en què s’hauran de presentar les candidatures per a la nova direcció que es votarà el dia 23.

Si divendres al vespre va saltar pels aires la proposta de noms del nou partit que va elaborar la direcció convergent a partir de les dades recollides en el Torn Obert, al llarg del cap de setmana s’han hagut de pactar a fons totes i cadascuna de les esmenes dels documents congressuals com feia molts anys no es veia en un congrés convergent.

“Heu suat fundació!” ironitzava el president, Carles Puigdemont, en el breu parlament de cloenda. Poc abans tant Puigdemont com Artur Mas van veure com la proposta de nom que defensaven en les dues rondes de votació quedava derrotada i el congrés escollia l’única de les tres propostes que cap dels dos havia votat. Tot just una anècdota, però difícil de pensar en l’antiga Convergència.

Artur Mas

Ni tan sols Mas es va deslliurar d’haver de presentar la seva esmena per fer una nova presidència col·legiada després de fer cua per poder utilitzar el micròfon instal·lat a la comissió segona. Un cop dit això, la de Mas va ser l’única de les propostes importants sorgides d'un membre de l'antiga direcció que va superar sense problemes la votació del congrés.

I, de fet, es fa difícil pensar que ningú pugui presentar una candidatura alternativa a la que lideraran Mas i Neus Munté a la presidència col·legiada del partit. El líder convergent i Puigdemont continuen apareixent com els dirigents amb suports més indiscutibles.

Les coses han canviat, però. De moment. El congrés s’ha tancat sense direcció, que s’escollirà el dia 23, després que dimecres s’hagin presentat les diferents candidatures i s’obri la campanya electoral. Si la presidència de Mas-Munté apareix clara, no es pot dir el mateix de l’executiva.

Coordinador general

L’estructura de direcció executiva de 12 persones que ha acordat el congrés, amb un coordinador general al capdavant, s’escollirà en llista desbloquejada, la qual cosa no facilitarà la situació al president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, que ha expressat la voluntat de liderar el nou partit i que abans de començar el congrés semblava el candidat amb més possibilitats.

El sector Turull apostava per una direcció col·legiada amb llista tancada però la decisió del congrés de desbloquejar les llistes i crear la figura del coordinador general l’obligarà a significar-se. Els dirigents s’hauran de votar un per un i el responsable parlamentari, que aconsegueix escapar de l’esmena d’incompatibilitats que ha impulsat la JNC -sempre i quan quedi clara la seva “dedicació preferent” al partit enfront del Parlament-, pot acabar rebent les reticències que ha expressat la militància a tot el que no sembli nou de trinca.

Corrents interns

I no només de la militància; el seu nom podria rebre contestació dels corrents del partit que s’han fet sentir aquest cap de setmana. Des del sector pròxim a conseller Josep Rull o a l'exconseller Felip Puig, passant per Llibergència. O, evidentment, el de l’exconseller Germà Gordó, que debat si finalment presenta candidatura.

El procés precongressual ha tensat al màxim les diferències que existien entre els diferents barons convergents, i el moviment de les peces amenaça de situar Turull, si no es mou amb habilitat, com a representant de la vella direcció.

Candidatura alternativa

Aquesta imatge junt amb el missatge d’una militància que reclama una renovació sense embuts podria provocar una reacció de la resta de corrents que intentessin articular una candidatura alternativa a la del president del grup de JxSí.

Durant la cimera d’aquest cap de setmana les converses entre les diferents famílies ha estat incansable i amb la finalització del congrés, no ha fet més que augmentar l’agitació.

Bonvehí i Pascal

Aquests tres dies un dels dirigents més buscats del centre congressual del Fòrum va ser David Bonvehí, l’exalcalde de Fonollosa, que s’ha convertit en una peça clau del partit a la Catalunya central. Al seu costat, la portaveu de l’antiga CDC, Marta Pascal, és un altre dels noms presents a totes les travesses. També l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, i el d’Igualada, Marc Castells, figuren com a noms molt forts per al nou partit.

Sí tindran més problemes els alcaldes de la Seu d’Urgell, Albert Batalla; de Valls, Albert Batet; de Mollerussa, Marc Solsona, i l’alcaldessa de Calella, Montse Candini, que són diputats i governen consistoris, per la qual cosa es poden veure afectats per les incompatibilitats.

En canvi no afectarà la diputada Meritxell Roigé o el diputat lleidatà Antoni Postiu, però sí que poden posar les coses difícils a noms que figuren al Govern com el del conseller Santi Vila, o cares emergents de secretaries i direccions generals com Elsa Artadi. No obstant això, la darrera paraula en aquest sentit la té el consell nacional, que pot fixar exepcions en les incompatibilitats.

Els propers tres dies seran decisius.