Sabadell serà l'escenari de l'assemblea de la CUP que ha de decidir com s'aborda o com s'acaba la legislatura començada el 27S. Els 3.577 assemblearis han de votar quatre preguntes que, a la pràctica, només tenen dues respostes: o investir Artur Mas o no investir-lo. I és més, si finalment s'investeix l'actual president de la Generalitat en funcions, si aquesta investidura té un preu –un pla de xoc de 270 milions i aturar BCN World– o bé, serà una investidura "pagafantes", sense cap contrapartida i amb el regust de tres mesos de negociacions perduts.

Les quatre preguntes són clares: investir Mas i acceptar proposta d'acord; no investir i anar a noves eleccions; acceptar Mas i no la proposta de JxSí i, finalment, rebutjar Mas i convidar a Junts pel Sí que busqui complicitats amb Catalunya Sí que es Pot.

Un Vietnam per a Mas

L'opció d'anar a eleccions està prou clara, sobretot per a aquells que la defensen, els sectors més escorats a l'esquerra, com ara Corrent Roig, Endavant Osan o Lluita Internacionalista. Ara bé, aquests sectors que reuneixen els opositors interns a investir Mas tenen previst optar per l'escenari d'investir-lo sense assumir cap acord en cas que vegin perillar el "no" que defensen.

Aquesta tàctica passaria per no implicar-se gens en la proposta d'acord i desentendre-s'hi, així com collar des del Parlament cada passa que vulgui fer el Govern. "Investiríem i després faríem que el Govern visqués en un Vietnam permanent, pressionat a cada votació", expliquen fonts dels cupaires partidaris d'aquesta estratègia.

Pacte sense eufòries

Aquesta opció és força criticada per un ampli sector que és procliu al pacte sense eufòries. "És una investidura pagafantes per diversos motius: no garantim que s'apliqui el pla de xoc social ni el full de ruta i se'ns pot girar en contra perquè... votarem amb Ciudadanos i el PP cada vegada?", es pregunten membres del secretariat. "Votar una investidura sense res a canvi després de negociar tres mesos?", es queixen.

Factura social de 270 milions

"Ara tenim l'oportunitat de passar una factura de 270 milions d'euros del pla social, aturar BCN World i aplicar protocols per evitar desnonaments, és un document, un acord parlamentari a què hauran de respondre! Hem de fer una investidura pagafantes quan podem apuntar-nos triomfs i explicar a la gent que gràcies als independentistes no hi ha desnonaments?", s'exclamen prohoms cupaires a El Nacional.

"Ja sabem que no n'hi ha prou amb aquest Pla de Xoc, però han arribat fins aquí perquè portem tres mesos collant-los, ara que els tenim, no els deixaria anar!", apunta a aquest diari un altre cupaire que fa proselitisme per l'acord de cara a diumenge.

I CSQP?

L'opció de tirar la canya als 10 diputats de Lluís Rabell, i que JxSí trobi dues abstencions entre els de Podem, va estar a punt de caure en el darrer consell polític celebrat a Artés. Un senyal que indica que els mateixos cupaires no hi confien gaire, tot i que es podria replantejar després dels resultats del 20D, en els quals la confluència En Comú Podem impulsada per Ada Colau va ser la primera força.

Una moneda a l'aire

El moviment de les tropes internes de la CUP, tant d'un sector com de l'altre, no permet aplicar algoritmes de com poden anar les coses. "Serà una moneda a l'aire, però abans tothom haurà ensenyat les seves monedes!", confessa amb certa traça metafòrica un dels membres escoltats en la biosfera cupaire. No diu el nom perquè, com els diputats, no vol influir. Així és la CUP.