La CUP aposta estratègicament per teixir complicitats amb EH Bildu, aprofitant l'estrebada electoral que pot suposar el retorn a l'escena política d'Arnaldo Otegi, i preconitza per a Catalunya canals fluids de relació amb les forces d'esquerra "rupturistes" que puguin sumar-se a l'independentisme, entre les quals En Comú Podem.

Aquestes estratègies figuren en el document polític de l'assemblea nacional de la CUP celebrada diumenge passat, quan ja va transcendir part del contingut del mateix que instava a "alliberar-se" de l'acord amb Junts pel Sí (CDC i ERC) al Parlament i descartava avalar uns pressupostos que no incloguessin la desobediència.

El document complet fet públic avui, de 57 pàgines, analitza el recorregut realitzat per la CUP fins al present, radiografia la situació actual a Catalunya, al conjunt d'Espanya i a Europa, i fixa les estratègies davant els escenaris del futur.

Irrupció de Podem a l'Estat

En el marc espanyol, el partit antisistema català reconeix que la irrupció de Podem, sumada a la històrica Izquierda Unida, contribueix a "renovar i actualitzar la proposta d'esquerres" però "mantenint com a criteri la unitat de l'Estat i sense abanderar propostes anticapitalistes".

En aquest sentit, la CUP descarta que l'ascens del partit de Pablo Iglesias pugui dibuixar, a partir del 26 de juny, un escenari diferent d'un "Estat presó de pobles", que "difícilment assumirà un procés de ruptura".

En aquest context, la formació anticapitalista aposta per "seguir teixint complicitats amb EH Bildu", perquè la candidatura d'Arnaldo Otegi a lehendakari "pot cristal·litzar en l'obertura d'un front independentista majoritari" a Euskadi que "retroalimenti el català i col·loqui l'Estat en una posició d'encara més blindatge polític i augment de la repressió".

Hegemonia d'esquerres

El document deixa clar que l'objectiu "principal" de la CUP és "situar la desobediència i la unilateralitat al centre de l'acció política, per aconseguir la ruptura nacional i social, és a dir, la independència plena". I per a això veu necessària una "hegemonia d'esquerres en el bloc independentista", pel que aposta per teixir aliances amb "l'esquerra rupturista" dins i fora del parlament català.

Així, la CUP aposta per canals de comunicació "fluids" amb "En Comú, Podem i d'altres espais d'esquerra", amb la finalitat de "sumar-los al procés de ruptura i al procés constituent". I més encara ara que Ada Colau té intenció d'articular un nou espai polític.

En canvi, l'assemblea de la CUP considera que no s'ha de "sotmetre" la seva activitat parlamentària a "necessitats polítiques de Junts pel Sí (CDC i ERC) ni del Govern", sinó encaminar-se a condicionar polítiques cap a l'esquerra. És més, la ponència política exposa que els cupaires hauran "d'explotar les contradiccions existents" a JxSí. Per tant, l'estratègia de la CUP tant dins com fora del Parlament passa pels següents punts:

  • La CUP ha de treballar per aconseguir un Govern que faci efectiva la declaració de ruptura del 9N. Caldrà intensificar tant pressions i fiscalització com col·laboracions i mà estesa per aconseguir l’aplicació de mesures executives fonamentals com la creació d’una banca pública i una hisenda pròpia, l’articulació d’un cos de treballadores i treballadors públics, l’aplicació de mesures emanades de la legitimitat popular i la desobediència a les imposicions de la legalitat espanyola.
  • La CUP ha de lluitar per un Parlament sobirà i insubmís. Cal forçar l’adopció d’iniciatives legislatives que garanteixin la desconnexió i que sumin adhesions al projecte republicà donant resposta a les necessitats del nostre poble en temes fonamentals com habitatge i llei hipotecària, llei educativa, llei de salut, llei de seguretat i protecció social...
  • Explotar les contradiccions existents a Junts pel Sí i engegar una dinàmica de treball i aliances amb l’esquerra parlamentària
  • Establir canals de comunicació fluids amb l’espai d’En Comú, Podem i altres espais d’esquerres, amb l’objectiu de sumar-los al procés de ruptura i al procés constituent, així com explorar estratègies conjuntes de cara a la recuperació dels serveis públics i els drets socials.
  • Treballar per articular una majoria social d’esquerres que pugui esdevenir hegemònica a curt o mig termini tant en un escenari de proclamació de la República Catalana com de prolongació de la situació actual. 
  • No sotmetre la nostra activitat parlamentària a les necessitats polítiques de Junts pe Sí ni del govern, sinó encaminar-la a condicionar les seves polítiques cap a l’esquerra. En cap cas es recolzaran, ni per activa ni per passiva, votacions ni mesures de caràcter antisocial, retallades, privatització de serveis públics, concerts privats, etc.
  • Impulsar espais de debat, participació i mobilització per tal de combinar la tasca parlamentària amb la lluita al carrer, tot promovent lluites que es retroalimentin, situant el pes de l’acció política més enllà de les portes del Parlament on caldrà, sobretot, centrar-se en la lluita ideològica.

Herència del franquisme

El document proclama que l'Estat "heretat del franquisme és irreformable", pel que no hi ha "transformació social possible" sense una "ruptura democràtica", que passa per "la conquesta del dret a l'autodeterminació i la independència de les nacions ocupades".

Amb reiterades apel·lacions a la desobediència, la ponència indica que els diputats del Parlament no haurien de deixar les seves atribucions ni tan sols en el cas d'una suspensió de l'autonomia catalana, sinó que haurien de seguir aplicant el full de ruta avalada per les urnes el passat 27 de setembre. "Tot el que no sigui desobeir la llei espanyola (obeir la catalana) ens debilitarà i reforçarà l'Estat", conclou el text.