El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell / EFE

El (pen)últim enfrontament entre el Govern central i la Generalitat a compte de les finances catalanes i com s'administren té el seu origen en una despesa de 1.318 milions d’euros realitzada abans del 2007 que l'Executiu del PP pretén que es compatibilitzi com a dèficit en els comptes de la Generalitat d’enguany, com ja va informar El Nacional.

La conseqüència és que el Ministeri d’Hisenda pretén que el Departament d’Economia, executi un nou ajust pressupostari addicional de 1.318 milions d’euros, equivalent al 40% de la despesa pendent de la Generalitat fins a finals d’any, incloses les nòmines de funcionaris.

El ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro sosté que la Generalitat ha amagat a l’Estat aquestes despeses, que corresponen a contractes d’inversions en carreteres i centres penitenciaris i han estat finançats en forma de col·laboracions públic-privades.

Les víctimes: els ciutadans

El departament que dirigeix Andreu Mas-Colell ho nega taxativament. Així, l’11 de novembre passat va enviar una carta al secretari d’Estat d’Hisenda, Antonio Beteta, número dos de Montoro, en què assenyala que l’Administració de l’Estat n’estava al corrent almenys des del 2007, quan la Generalitat va informar de la despesa en l’informe Anual a la Intervenció General de l’Estat. Posteriorment ho va tornar a fer: va ser el juliol del 2013 en el Pla d’Ajust d’aquell any.

Per això, Mas-Colell, es nega a reduir en dos mesos els 1.318 milions i adverteix en la seva carta a Beteta que “els ciutadans no poden ser les víctimes d’interpretacions i desacords purament comptables”.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha fet referència a aquest conflicte en la seva compareixença d'avui per avaluar les noves restriccions imposades a la Generalitat per part del Govern central pel que fa al control dels recursos del Fons de Liquiditat Autonòmic (FAL). Mas hi veu una intervenció encoberta dels comptes de la Generalitat per motius polítics –el procés sobiranista–, que se suma a altres decisions que ha titllat d'"agressions" de l'Estat al conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.