Els “òrgans superiors i directius de l’Administració General de l’Estat” van crear un “operatiu parapolicial”. Va actuar, al marge de la llei, “almenys entre els anys 2013 i 2015”. El seu objectiu, aconseguir “material documental comprometedor d’alts dirigents” i així neutralitzar les amenaces polítiques al govern espanyol. Les cometes pertanyen al jutge instructor de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que acaba d’aixecar el secret del sumari del cas Kitchen, peça del cas Villarejo. En aquest cas, el govern espanyol estava presidit per Mariano Rajoy i l’”alt dirigent” perseguit i espiat, l’extresorer del PP, Luis Bárcenas.

Una plantilla de fins a 71 agents de policia només dedicats a espiar Luis Bárcenas i la seva família. Suposadament, l’objectiu era trobar i destruir les proves que pogués tenir l’extresorer del partit al voltant de la caixa B del PP i dels seus dirigents, i d’aquesta manera impedir que poguessin acabar a mans de la justícia. Se li van realitzar fins a 55 seguiments sense ordre judicial, segons les informacions publicades del sumari del cas. El principal objectiu va ser el seu xofer, Sergio Ríos, que hauria cobrat 53.000 euros per robar-li documentació, entre la qual àudios compromesos. Els diners van sortir de fons reservats de l’Estat. Se'n van sortir en aquesta operació.

La fiscalia ja demana la imputació dels exministres Jorge Fernández Díaz, com a màxim responsable polític, i María Dolores de Cospedal, en aquell moment també secretària general dels populars. L’ombra de les clavegueres també amenaça Mariano Rajoy. Al capdavant de l’operatiu també hi apareixen noms coneguts, com els comissaris José Manuel Villarejo i Enrique García Castaño. Segons el magistrat instructor, el coordinador de l’operatiu era Francisco Martínez, número dos de Fernández Díaz al Ministeri, amb coneixement de l’Asturiano, en referència a l’expresident espanyol.

Va ser una pràctica sistematitzada i estesa durant aquells anys amb Fernández Díaz al capdavant. Pràcticament els mateixos protagonistes són els qui apareixen en un altre cas, l’Operació Catalunya. La trama, ordida des de les clavegueres de l’Estat contra l’independentisme, va incloure la creació de proves falses, manipulació de dades, redacció d’informes irregulars, agents secrets i filtracions interessades a la premsa. L’objectiu, escapçar dirigents independentistes com Artur Mas, Oriol Junqueras o Xavier Trias. “Això la fiscalia t’ho afina”, deia el ministre de l’Interior al director de l’Oficina Antifrau de Catalunya. L’entramat parapolicial va funcionar entre els anys 2012 i 2015.

Per aquesta operació, l’excomissari Villarejo va cobrar diners de fons reservats de l’Estat, una partida del Ministeri de l’Interior dedicada a combatre el terrorisme i el narcotràfic. En una de les seves famoses gravacions, l’expolicia avui empresonat assegurava que “gràcies a l'operació Catalunya el tema dels catalinos no se'ns ha escapat de les mans”. A més de Fernández Díaz, com a màxim responsable d’Interior, Villarejo assenyalava l’exministra María Dolores de Cospedal i la llavors líder del PPC Alicia Sánchez Camacho.

Provat pel Parlament i el Congrés

Ara el Congrés dels Diputats, amb el vistiplau del PSOE i Unidas Podemos, impulsarà una comissió d'investigació per perseguir el rastre de l'Operació Kitchen. El 2017, una comissió de la cambra baixa ja va concloure l'existència d'aquesta "policia patriòtica" al servei del PP. "Al Ministeri de l'Interior, sota el mandat del senyor Fernández Díaz, fent servir de manera fraudulenta el catàleg de llocs de treball, es va crear una estructura policial (...) destinada a obstaculitzar la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven el PP i al seguiment, investigació i persecució d'adversaris polítics", asseguraven les conclusions. Els objectius, "el PSOE, el nacionalisme català o Podemos".

Per la seva part, la comissió d'investigació de l'Operació Catalunya al Parlament de Catalunya sentenciava també el 2017 que "els instruments que té l’Estat al seu abast s’han posat al servei d’una conxorxa" i que era un "exercici clar de guerra bruta". Denunciava "pràctiques il·legals i il·legítimes dutes a termes per determinades estructures fonamentals de l’Estat amb objectius incompatibles amb els pilars bàsics de la democràcia i l’estat de dret". I demanava obrir la dia judicial contra deu dels implicats: Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Soraya Sáenz de Santamaría, Jorge Moragas,  Alicia Sánchez-Camacho, Eugenio Pino Sánchez, José Ángel Fuentes Gago, José Manuel Villarejo, Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta. 

Segona Operació Catalunya?

Però aquesta setmana hi ha hagut revelacions més enllà de l'operació Kitchen. Amb la marxa de Jorge Fernández Díaz del Ministeri, semblava que desapareixia el fantasma de l'Operació Catalunya. De fet, un dels primers apartats va ser Enrique García Castaño, màxim responsable de la unitat central de suport operatiu (UCAO) de la Comissaria General d'Informació. No obstant això, segons va revelar La Vanguardia aquest dimecres, el cessament de Garcia Castaño no va ser més que una pantalla per dirigir-lo a altres comeses. Hauria estat captat per José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat i successor de Francisco Martínez, per a muntar una segona Operació Catalunya clandestina. Canvien els alts càrrecs, però la maquinària no s’atura.