L’acord entre JxSÍ i la CUP proposant la celebració d’un referèndum “vinculant" sobre la independència de Catalunya com a molt tard el setembre del 2017, contempla també la convocatòria d’unes eleccions constituents en els sis mesos posteriors a aquest referèndum d’autodeterminació, en cas que l’opció independentista aconsegueixi més del 50% dels vots favorables. Això situaria el termini màxim per a aquests comicis constituents en el mes de març del 2018.

Així s’assenyala en les propostes de resolució conjuntes, posteriors al debat de política general, que han acordat aquests dos grups i que han tramitat aquest vespre al registre del Parlament. JxSí i la CUP ha presentat plegats sis propostes, mentre que han pactat una resolució també amb CSQP en què el Parlament mostra el suport a l’ex-president Artur Mas i als membres del seu govern encausats pel 9-N i es compromet a defensar els càrrecs electes que es trobin en situació similar.

La convocatòria de les eleccions constituents apareix en la quarta de les resolucions conjuntes sobre el procés, en què s'insta el Govern a “proveir-se de les eines necessàries per garantir la convocatòria i realització" d'aquests comicis en els sis mesos següents al referèndum d’autodeterminació en cas que l’opció independentista aconsegueixi més del 50% dels vots favorables”.

Referèndum

Prèviament, la primera de les propostes signada per Junts i cupaires, sobre el “referèndum, empara legal i garanties", emplaça l'executiu a la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència “com a molt tard el setembre del 2017 amb una pregunta clara i resposta binària”. Aquesta és la data que va assenyalar la setmana passada el president, Carles Puigdemont, en el debat de la qüestió de confiança, tot i que la CUP havia apuntat la possibilitat d'avançar-ho al mes de juliol.

Així mateix, el Parlament es compromet a activar tots els “dispositius legislatius necessaris” per dur a terme el referèndum i, abans del 31 de desembre del 2016 constituirà una comissió de seguiment per al seu impuls, control i execució. Tot plegat es farà encara que no s’aconsegueixi acord polític amb l'executiu espanyol.

El Govern haurà de convocar, a més, de “forma immediata” una cimera de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l’autodeterminació per “treballar políticament en la definició i fermesa d’aquesta convocatòria”.

En el punt 8è d'aquesta resolució, el Parlament constata la necessitat que abans de final d’any estigui enllestit el text de la ponència conjunta sobre règim jurídic que haurà de regular la transició fins a la proclamació de la República catalana.

Procés constituent

Pel que fa les resolucions conjuntes referides al procés, la primera acorda la creació d’un consell assessor del procés constituent en el termini de dos mesos, formats per experts de l’àmbit acadèmic nacional i internacional.

Així mateix, fixa que s'incorporin als pressupostos del 2017 els recursos necessaris per a la realització del procés constituent.

Judicialització

Finament, en la resolució signada per JxSí, la CUP i CSQP sobre judicialització de la política el Parlament expressa el suport "al president Artur Mas i als membres del seu govern, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau", arran les causes judicials obertes pel 9-N.

En aquest sentit, el Parlament “expressa el compromís de defensar tots els càrrecs electes que estiguin amenaçats per les institucions jurídiques i policials de l’Estat espanyol pel fet d’haver-se expressat o haver permès l’expressió de qualsevol opció política democràtica”.

La moció conjunta amb CSQP il·lustra el que el president, Carles Puigdemont, ha descrit durant el debat d'avui com "petits fils d'acord" que han mostrat els diputats d'aquest grup en el debat. Paralel·lament, JxSí, té previst votar la proposta de CSQP sobre el referèndum, tot i que aquesta resolució no comptarà amb el suport de la CUP, que es planteja una abstenció.