L'espai que representa Junts per Catalunya (JxCat) havia anat perdent llençols a cada convocatòria electoral des del 2010. L'impacte del procés independentista, i els dubtes i divisions internes han erosionat aquesta opció a les urnes cita rere cita i enmig d'un ball de sigles. Amb l'excepció dels comicis europeus, que va encapçalar Carles Puigdemont, i on va aconseguir la victòria a Catalunya, i descomptant els comicis del 2015 al Parlament en què es va presentar sota el paraigües de JxCat, aquest espai apareixia abocat a una tendència de caiguda de vots o d'escons. Aquest 10-N, però, la candidatura encapçalada per Laura Borràs ha aconseguit frenar i invertir, lleugerament però de manera general per tot el territori, aquesta tendència.

Aquest diumenge, JxCat ha aconseguit créixer en diputats -sumant un escó per Barcelona-, en percentatge de vots amb un 1,6% més, i en vots absoluts, gairebé 27.000 més, tenint en compte que la participació ha baixat en relació al 28 d'abril i que hi havia major competència entre les opcions independentistes per l'entrada de la CUP en la cursa. A més, ha quedat situada en tercer lloc, arravatant la posició als comuns, i darrera de ERC i PSC.

És el primer cop que es dona aquesta situació amb aquesta opció en unes eleccions generals des del 2011, quan la situació política era radicalment diferent, tant que aquest espai concorria sota les sigles de CiU i encapçalava la candidatura Josep Antoni Duran i Lleida. En aquella convocatòria de novembre del 2011, CiU va aconseguir 1 milió de vots i 16 diputats.

Quatre anys més tard, el 2015, Democràcia i Llibertat, encapçalada per Francesc Homs, va aconseguir la meitat d'escons i de vots. El 2016, amb les sigles de CDC, Homs va comptabilitzar 480.000 vots i vuit diputats, amb un 13,9% de suports a Catalunya. 

L'abril d'aquest any va ser el primer cop que JxCat concorria amb aquestes sigles. Tot i arribar als 500.000 vots, el 20-A només va reunir el 12% de suports, va perdre un diputat, i es va quedar amb 7 escons, i en quarta posició, per darrera del comuns.

Parlament

Aquesta tendència no feia més que reflectir una dinàmica de descens que aquest espai ha experimentat també a les eleccions catalanes, on ha passat de 62 diputats el 2010 a 50 el 2012, encara sota les sigles de CiU i amb Artur Mas de candidat, fins als 35 escons que va sumar el 2017 Carles Puigdemont ja sota les sigles de JxCat i des de l'exili.

També a les municipals JxCat va perdre en els comicis d'aquest any 541 regidors i 130.000 vots en relació al 2015, quan CiU ja havia perdut 519 regidors i gairebé 120.000 vots en relació al 2011. 

Aquest cap de setmana, però, Laura Borràs ha invertit aquesta tendència. Tot i la baixada de participació ha sumat gairebé 27.000 paperetes i un 1,6% en percentatge de vot, ha sumat un diputat i ha passat per davant dels comuns situant-se en tercera posició, darrera de ERC i PSC. Es tracta, a més, d'un creixement homogeni per tot el territori. Ha crescut un 1,58% a Barcelona, 2,32 a Girona, un 1,86 a Lleida, i un 1,1% a Tarragona.