Hi ha motius jurídics per a rebutjar total o parcialment l’euroordre per la que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha demanat l’extradició del president Carles Puigdemont a les autoritats alemanyes. Diversos juristes alemanys els han explicat a l’agència Bloomberg i al diari econòmic alemany Handelsblatt i també han aclarit per què la jutgessa de primera instància de Neumünster (estat alemany de Schleswig-Holstein) va expressar dubtes sobre el fons de la petició espanyola.

Joachim Wieland, expert en dret públic de la Universitat de Ciències Administratives de Speyer, hi veu una primera dificultat tècnica: “[La normativa de l'ordre de detenció europea o euroordre] estipulen que acusar una persona per motius polítics és inadmissible”, ha dit a Handelsblatt.

Segons la normativa, l'euroordre s’aplica només sobre un catàleg tancat de delictes (terrorisme, tràfic de persones, pornografia infantil...). La rebel·lió, que és la principal acusació espanyola, no figura en aquesta llista, de manera que els jutges alemanys han de determinar si aquesta imputació contra Puigdemont és també delicte segons la llei del país.

Alta traïció?

El tipus criminal comparable amb la rebel·lió a Alemanya és l'alta traïció, que requereix cometre actes violents o l’amenaça d'utilitzar la violència. Com que Puigdemont sempre ha evitat l'associació amb la violència, el tribunal pot bloquejar l'extradició, ha dit Otto Lagodny, professor de dret penal comparat a la Universitat de Salzburg (Àustria).

“En el cas de l’alta traïció, la violència es defineix per les conseqüències greus, com ara comprometre la seguretat dels subministraments [llum, gas, aigua...] o posar en perill la salut pública. No ho veig en el que va passar a Espanya”, ha explicat Thomas Wahl, de l'Institut Max Planck de Dret Penal Internacional.

Lagodny no és optimista, però. “Els jutges haurien de posar-hi el coll [per oposar-s’hi]. Em temo que no ho faran”, afegeix.

Una altra acusació inclosa a l'euroordre és la malversació, encara que marcada com a "corrupció", que no és exactament el mateix —una diferència que la justícia belga ja va fer notar que no encaixava.

Els jutges alemanys podrien considerar, malgrat tot, que és equivalent a un tipus semblant del seu codi penal. El tribunal podria extradir-lo només per aquest càrrec, amb el desavantatge pel procés espanyol que la justícia espanyola que la llei alemanya el castiga amb un temps de presó molt més curt que l’espanyola.

Acudit de Pepsch al Süddeutsche Zeitung

La part política

Fins i tot, si els jutges alemanys declaren que l’extradició de Puigdemont es viable legalment, el president podria apel·lar al Tribunal Constitucional Federal. Aquest tribunal aplica estrictament un principi de l'estat de dret: “cap pena sense culpa”.

Segons Wieland, aquest criteri està “en perill” en el cas del president català “si el processament està motivat políticament i no es basa estrictament en l'imperi de la llei”. L’estat espanyol, marcat pel combat a vegades irregular contra ETA i tan sensible contra les aspiracions separatistes, podria ser sospitós d’actuar políticament en aquest afer.

L’advocat defensor alemany Michael Rosenthal explica que fins i tot si el tribunal dictamina que no hi ha cap obstacle legal a l’euroordre, Alemanya tindria marge polític per oposar-s’hi. En el transcurs de les deliberacions , les autoritats de Schleswig-Holstein han de mantenir-se en contacte i consultar amb el govern federal, segons Rosenthal.

“Encara és vigent la vella tradició de no extraditar per delictes polítics”, afegeix. “El costum encara és aquest, de manera que encara que els tribunals autoritzin una extradició, les autoritats polítiques poden negar-s’hi”.

Dubtes

Els dubtes d'aquests experts aclareixen així el trasfons de la decisió de la jutgessa de primera instància que va interrogar Puigdemont. La jutgessa va expressar dubtes sobre el fons de la petició espanyola en el seu dictamen al tribunal regional de Schleswig-Holstein, que decidirà si accepta l'ordre de detenció d'Espanya.

A priori, segons ella, la petició no és invàlida, però “conté alguns punts pels que, en una revisió exhaustiva que ponderi les diverses cares legals [del cas], l'extradició podria ser declarada il·lícita i descartada”. Ara bé, afegeix, “tampoc és obvi que l'ordre no determini” que no se n'ha comés cap, de delicte.

És a dir, que el tribunal regional de Schleswig-Holstein, que ha de decidir sobre l’euroordre, tindria motius per a rebutjar-la ras i curt, i també per a fer-ho parcialment, acceptant l’extradició per alguns dels delictes, però no per tots els que el jutge Llarena imputa a Puigdemont.

Cascada de procediments

Tot plegat no és més que l'inici d'una cascada de procediments judicials a Alemanya, que podria allargar-se alguns mesos.

Ara, els fiscals de Schleswig-Holstein hauran de comprovar si hi ha motius legals per a bloquejar l’extradició. Si conclouen que és vàlida, els advocats de Puigdemont poden recórrer la decisió. Qualsevol que sigui la decisió en aquest nivell, és molt probable que el cas acabi al Tribunal Constitucional d'Alemanya, segons els esmentats juristes.

Altres euroordres han necessitat mesos, si no anys, per a resoldre’s. Bloomberg cita un cas contra quatre corredors bancaris de nacionalitat alemanya, acusats al Regne Unit de manipular els tipus d'interès des de Deutsche Bank. El Regne Unit va emetre l’euroordre al maig del 2016. Els acusats mai van ser detinguts i l'extradició va ser bloquejada per un tribunal de Frankfurt aquest passat febrer.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat