El magistrat Francisco Miralles, titular del jutjat número 7 de Barcelona, nega que els votants ataquessin els policies durant el referèndum de l'1 d'octubre i critica que els polítics traslladessin el conflicte al carrer. Miralles rebutja investigar un grup de persones per un possible delicte de resistència passiva greu a l'autoritat, tal i com demanava el Sindicat Professional de Policia.
Al seu parer, seria com "traslladar-los la responsabilitat del fracàs de les institucions públiques en aquest tema". "Les institucions van emetre missatges totalment antagònics sobre la qüestió, obligant els ciutadans a prendre partit per una de les opcions", continua.
El jutge remarca que la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 27 de setembre del 2018 no contenia cap prohibició dirigida als ciutadans, sinó una ordre concreta als cossos policials. En aquest sentit, subratlla que es va produir un "evident conflicte de preteses legitimitats, rebent els ciutadans missatges totalment contradictoris sobre la necessitat o no d'anar a votar".
Els votants, segons ell, van ser "les víctimes directes de la situació de confrontació generada pels propis poders públics, traslladant al carrer el que hauria de resoldre's en les institucions estatals i autonòmiques".
Quan a l'actuació dels votants el jutge afirma que, mirant les gravacions,no veu "cap tipus d'escomesa" per part dels votants, sinó una actitud "merament passiva davant l'acció policial".