El jutge de Tribunal Suprem que investiga la portaveu de JxCat Laura Borràs ha reactivat la causa i ha ordenat una bateria de diligències sol·licitades per la Fiscalia sobre la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre 2013 i 2017.
Continua d'aquesta manera la investigació a la diputada per la presumpta adjudicació irregular a un amic de 18 contractes per valor de 259.863 euros quan dirigia la ILC, uns fets que, segons el Suprem, podrien constituir presumptes delictes de prevaricació i malversació.
Ordena totes les diligències de la Fiscalia contra Borràs
Segons informen a Efe fonts jurídiques, el magistrat va ordenar fa unes setmanes totes les diligències que va sol·licitar la Fiscalia després que Borràs s'acollís al seu dret a no declarar el passat mes de juliol, quan va comparèixer al Suprem en qualitat d'investigada.
Entre elles figuren requeriments a la ILC a la recerca d'alguna resolució signada per Borràs, actes de la Junta de Govern, els pressupostos del 2013 a 2017 i identificació de la partida pressupostària de la Generalitat de la qual es nodreix la institució. També va demanar diverses factures, així com la prèvia certificació d'execució per al seu pagament i posterior autorització i intervenció per part de la directora i de la intervenció delegada, a més de diversos pagaments realitzats per ILC.
Borràs sempre ha negat qualsevol mena d'irregularitat
A la llarga llista de diligències sol·licitades pel fiscal s'uneix també l'anàlisi de moviments bancaris, així com d'expedients de contractació i altra documentació intervinguda en la causa, i una pericial sobre el material informàtic intervingut a Isaías Herrero, l'altre investigat en la causa a qui suposadament Borràs va adjudicar els contractes.
El magistrat també ha atès la sol·licitud de la defensa de la diputada i ha accedit a una prova pericial de tipus tecnològic relacionada amb el clonat dels dispositius. Borràs sempre ha negat qualsevol irregularitat i quan va ser citada a declarar, es va acollir al seu dret a no fer-ho fins que el Suprem practiqués una prova que "implicaria poder demostrar que aquests treballs es van realitzar, qui és la seva autoria, quin és el preu objectiu".