Català i valencià són dues denominacions de la mateixa llengua. Així ho acredita la comunitat filològica i diverses sentències sobre la qüestió, que avalen la unitat de la llengua. Amb tot, són molts els organismes públics de l’Estat espanyol que mantenen, sense un criteri clar ni unificat, webs diferenciats per a català i valencià, com si realment es tractés de dues llengües diferents.

Aquest fet ha portat a l’advocat Joan Vall a iniciar un procés que ha culminat, segons avança El Món, amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de demanar a l’Estat que decideixi si català i valencià són o no la mateixa llengua.

Sense criteri unificat

En el seu procediment de petició, Vall assenyala que no hi ha cap criteri unificat des de l’Estat per al tractament lingüístic, exemplificant que algunes webs –Senat, la Moncloa o Ministeri de Justícia– mantenen la diferenciació; altres només consten en català –ministeris de Presidència i d’Assumptes Exteriors–; i d’altres s’assenyala català/valencià com a única opció idiomàtica –ministeris de Cultura i d’Hisenda–.

Per tot plegat, després d’un llarg recorregut per diferents organismes estatals, Vall va adreçar-se al Consell de Llengües Oficials en l'Administració de l’Estat, a qui demanava resposta sobre tres punts: 

1. Aclareixi i doni una explicació raonada de per quin motiu en algunes webs de ministeris, institucions i organismes oficials de l’Administració de l’Estat del Regne d’Espanya es proposen “català” i “valencià” com a opcions idiomàtiques diferents i, de manera incongruent, en d’altres pàgines es diu que són la mateixa llengua.

2. En cas que el govern espanyol entengui que “català” i “valencià” són noms que fan referència a un mateix idioma, demano que s’eliminin les opcions alternatives en aquelles pàgines web que ho contemplin i que adopti les mesures adequades perquè aquesta unitat lingüística quedi clara en totes les publicacions i comunicacions oficials que emeti el Govern, designant com a idioma l’opció “català/valencià” o “valencià/català”.

3. En l’improbable cas que el Govern consideri que s’han de posar de manifest les diferències dialectals de la llengua “catalana/valenciana”, crec raonable que es justifiqui aquesta decisió i que es motivi per què no s’utilitza el mateix criteri d’establir diferències dialectals amb relació a altres llengües de l’Estat.

Com que no va rebre resposta del Consell de Llengües Oficials en l'Administració de l’Estat, Vall va interposar una demanda que ha originat una sentència del TSJM per la qual es considera que s’ha vulnerat el dret fonamental de Vall a obtenir resposta per part de l’Estat i per tant exigeix que el Consell de Llengües Oficials en l'Administració de l’Estat respongui la petició de l’advocat.