El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha imputat l'exgerent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Germà Gordó, i exconseller de Justícia, pel presumpte blanqueig de capitals en petites quantitats del partit, que s'investiga dins del cas conegut com a 3 per cent. L'ha citat a declarar el proper 30 d'octubre, a partir de les 10.00 hores.
El titular del jutjat central d'instrucció número 5 ha dictat una interlocutòria en què acorda atribuir la condició de persona investigada en aquesta peça separada a qui va ser gerent de CDC després que l'extresorer del partit Daniel Osàcar assegurés que el sistema de blanqueig en petites quantitats, conegut com a barrufeig, el controlava Gordó.
Així, accepta la petició de la Fiscalia Anticorrupció, que considera que la declaració d'Osàcar va posar de manifest que "el sistema d'aflorament de diners en efectiu", que ja s'havia descrit en anteriors informes de la Fiscalia en aquesta peça separada, "va ser ideat per Germà Gordó".
El magistrat cita Gordó després que l'extresorer de la formació Daniel Osàcar assenyalés en la seva declaració davant del jutge que "la persona que directament i personalment va idear aquesta operativa, la va planejar i va dirigir-ne la implementació va ser el llavors gerent del partit, Gordó Aubarell".
La resolució explica que en aquest procediment s'investiga la presumpta estructura multicanal posada en marxa i les suposades vies il·legals de recollida de recursos. En primer lloc, indica el magistrat, mitjançant pagaments encoberts al partit, sota l'aparença de donacions, a través de fundacions vinculades a CDC, CatDem i Fundació Fòrum Barcelona. En segon lloc, mitjançant la recepció de grans quantitats de diners en efectiu i, finalment, mitjançant la triangulació amb empreses que assumien pagaments directes a terceres persones per serveis prestats al partit.
"Algunes d'aquestes vies d'accés no van ser sinó l'evolució sofisticada d'altres anteriors més elementals, es va passar de manera gradual d'un sistema basat en gran manera en el lliurament de quantitats en metàl·lic a un sistema més complex, en el qual es beneficiava il·lícitament CDC mitjançant l'abonament directe de factures per part de determinades empreses a tercers, per serveis oferts a CDC i no a aquestes empreses pagadores", indica la interlocutòria, que afegeix que mitjançant aquestes maniobres, CDC generava i tenia quantitats de diners en efectiu, no declarats, procedents d'empreses que buscaven ser beneficiades en la contractació pública o congraciar-se amb els jerarques del partit.
El clàssic 'barrufeig'
Per aflorar aquestes quantitats de diners procedents de delicte, assenyala De la Mata, directius del partit van buscar la col·laboració de persones pròximes a CDC, i van posar en marxa una operativa de blanqueig de capitals mitjançant un clàssic sistema de "barrufeig" que, aplicat al cas, consistiria que cada una aquestes persones ingressava en el compte del partit polític CDC una quantitat de diners equivalents a la que prèviament o posteriorment el mateix partit lliurava al, en principi, suposat donant voluntari, amb coneixement del seu origen il·lícit.
"Una conducta com la descrita, en cas de quedar acreditada, té sens dubte rellevància penal, si els suposats donants duen a terme aquesta activitat exactament per ocultar el veritable origen dels diners ingressats en el compte del partit", conclou l'instructor.
En el seu escrit, De la Mata destaca també que, tal com indica el fiscal, en les declaracions de les persones investigades s'ha exposat de manera coincident que les donacions es van realitzar a sol·licitud tant d'Osàcar com de Viloca, que ostentaven la condició de tresorers de CDC.
Pel jutge, l'avenç de la instrucció ha permès establir que les donacions podien ser actes d'aflorament de diners que CDC els hauria lliurat, procedent del delicte. Entre els elements que ho sustenten, exposa que les quantitats tenien una "homogeneïtat sorprenent", de 3.000 euros, que les dates en què es produeixen són pròximes, que les quantitats no eren quotes d'afiliats, que tampoc no eren pagaments per aportacions al partit pels seus càrrecs electes amb càrrec als salaris públics o que tampoc no es corresponien amb una campanya de donacions que hagués dut a terme CDC, sol·licitant un esforç extra als seus militants.
La declaració d'Osàcar
Als elements anteriors, recalca l'instructor, s'hi afegeix la declaració d'Osàcar, qui efectivament confirma que "l'operativa descrita corresponia a una de dissenyada amb la finalitat de netejar diners generats per CDC de forma il·lícita i, d'aquesta manera, gràcies a les donacions aconseguides, aconseguir quadrar els dèficits pressupostaris que cada any es generaven per la diferència existent entre els ingressos previstos amb els realment generats pel partit".
"Afirma en la seva declaració que la persona que directament i personalment va idear aquesta operativa, la va planejar i va dirigir la seva implementació va ser el llavors gerent del partit, Gordó Aubarell", afegeix el jutge.
Explica, diu la interlocutòria, que, amb aquest afany, el gerent de CDC Germà Gordó va identificar cada any (almenys 2008 i 2010) una llista de potencials "donants" d'entre els membres i simpatitzants de CDC, i va encarregar a Osàcar que els truqués personalment i els proposés que efectuessin una donació de tres mil euros al partit CDC mitjançant xec bancari nominatiu, a canvi de rebre la mateixa quantitat en diners en efectiu de procedència il·lícita, que els lliuraria en mà el mateix Osàcar. Per dur a terme la maniobra es va facilitar a Osàcar, per part d'una persona del departament de comptabilitat i/o finances de CDC, que no ha estat de moment identificada, una quantitat en efectiu equivalent aproximadament a tres mil euros per cadascuna de les persones incloses en la llista. Una vegada rebuda aquesta quantitat, Osàcar va procedir d'acord amb l'ordenat per Gordó, va rebre els xecs nominatius per import de tres mil euros de les persones que van acceptar participar en l'operativa, i els va lliurar a canvi, a cada una, tres mil euros en efectiu. Es van estendre i firmar rebuts pel lliurament del xec nominatiu i, com és lògic, no es va fer el mateix amb el lliurament de la quantitat en metàl·lic, que no es va documentar de cap manera. Seguidament, Osàcar va lliurar personalment i en mà la quantitat sobrant a Gordó, segons la interlocutòria judicial.