El Tribunal d'Apel·lació de París ha donat aquest dimecres el seu vistiplau per al lliurament a Espanya de l'històric exdirigent etarra José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, per una euroordre emesa el desembre passat per l'Audiència Nacional de Madrid, en què se l'acusa com a dirigent d'ETA des que va fugir d'Espanya el 2002 fins que va ser capturat als Alps francesos el maig del 2019. Tot i això, el lliurament queda a l'espera que es resolgui l'últim cas obert contra Ternera a França, pel qual se'l va jutjar el passat mes d'abril i es dictarà la sentència el pròxim 2 de juliol. El president de la sala d'instrucció ha recordat que per aquest càrrec podria ser condemnat a Espanya a una pena de quinze anys.
L'Audiència Nacional demana l'entrega de Ternera a França per poder jutjar-lo per dues causes que encara té obertes a l'Estat espanyol. D'una banda, l'atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa el 1987, en què van ser assassinades onze persones, i de l'altra, pel suposat finançament de l’organització a través de les herriko tabernes. Per la primera, França ja ha aprovat el lliurament de Ternera perquè sigui jutjat per la seva suposada implicació en l'atemptat, mentre que per la segona, el jutge Santiago Pedraz va decidir processar-lo el juliol de l'any passat.
L'euroordre acceptada aquest dimecres es trepitja amb una altra per a la qual el Tribunal d'Apel·lació de París ja havia donat el vistiplau el 2020, però per un període d'acusació més breu i, sobretot, únicament pel càrrec de pertinença a una organització terrorista, i no com a dirigent. Això suposava una pena màxima de dotze anys i no de quinze. Com va anunciar la justícia francesa en l'audiència del 25 de març passat, la nova euroordre anul·laria l'anterior. Aquesta nova euroordre es va emetre per l'Audiència Nacional per ampliar el seu processament en considerar, basant-se en un informe policial, que Urrutikoetxea va donar ordres a la banda fins a l'anunci de la dissolució el 3 de maig de 2018.
Disset anys fugat
Josu Ternera, present a la sala amb els seus advocats, viu al País Basc francès en llibertat sota control judicial. Va estar en parador desconegut des del 2002 fins al 2019, quan va ser detingut a França, amb 69 anys i després de passar-ne 17 fugit. En aquells anys va tenir lloc el judici pel finançament d’ETA a través de les herriko tabernes, que es va iniciar el 2013 i va concloure amb 20 condemnats. El 31 de maig del 2024, el jutge Pedraz, actual responsable del Jutjat Central d’Instrucció número 5 (on anteriorment Baltasar Garzón havia dut a terme la investigació sobre el finançament d’ETA), va declarar conclòs el sumari i el va remetre a la Sala Penal.
No obstant això, el 26 de juny de l'any passat, la Secció Segona de la Sala Penal va accedir a la petició de Dignidad y Justicia, presidida per Daniel Portero (fill d’un fiscal assassinat per ETA), i va revocar la conclusió del sumari. Amb les noves proves procedents de França, la Fiscalia va demanar a Pedraz dictar un nou processament.