L'Audiència Nacional ha mogut fitxa, enviant una comissió rogatòria a les autoritats judicials de Veneçuela demanant informació sobre 14 membres d'ETA, que almenys fins a l'abril del 2025, residien en aquest país. Una d'aquestes persones és Iñaki de Juana Chaos, que va ser condemnat a més de tres mil anys de presó per la seva implicació en 25 assassinats i que es troba en llibertat des de l'any 2008. El jutge de l'Audiència Nacional demana així informació sobre la vinculació o pertinença al col·lectiu de refugiats de l'organització, tasques d'enllaç i també quin grau de responsabilitat tenen dins d'aquesta organització. A banda de De Juana Chaos, també demanen informació sobre José Luis Eciolaza Galán, alias Dienteputo; Eugenio Barrutiabengoa Zabarte, Arbe, i la seva parella, María Artola Echeverría; Ángel María Lizarbe Oses, Luis María Olalde Quintela, Txistu; José Ángel Uriz Zabaleta, Arturo Cubillas Fontan, Javier Urruti Imaz, Asunción Arana Altuna, Olivia; Juan José Aristizábal Cortejarena, Manuel Asier Guridi Zaloña, Gari; Jesús María Huerta Fernández i Ignacio Echevarría Lanzábal.
En aquesta petició, que es va enviar a mitjan maig i ha estat avançada per El País, el magistrat Francisco de Jorge defensa que ha pres aquesta decisió després del "canvi polític operat recentment a Veneçuela", considerant que aquest, amb Nicolás Maduro capturat per l'Exèrcit dels Estats Units i empresonat a Nova York i amb Delcy Rodríguez com a presidenta encarregada. Així, considera que el nou context permetrà una "col·laboració" per localitzar a aquesta quinzena de membres d'ETA que es trobaven al país i que tenen pendents reclamacions judicials a l'Estat espanyol per atemptats que van cometre. Aquesta petició del jutge de l'Audiència Nacional neix de la demanada de l'organització Dignidad y Justícia, que centra la seva tasca en la defensa les víctimes del terrorisme i en la lluita contra la banda als tribunals i que exerceix com a acusació popular.
Fora de l'abast de la justícia espanyola
En el text, el jutge recorda que la Fiscalia i la primera querella consideraven que el col·lectiu de refugiats d'ETA tenia una "dependència orgànica de la direcció de la banda criminal, que, a través de la seva estructura, en feia un seguiment , els donava assistència jurídica i econòmica i controlava els seus membres". Així, segons De Jorge, "no resulta desproporcionat considerar útil la investigació que es proposa l'acció popular, quan consta justificat i documentat en l'escrit que les persones a les quals es fa referència haurien format part de l'organització criminal i es troben allotjats, alguns fora de l'abast de la justícia espanyola, a territori veneçolà".