El govern espanyol arriba a una situació excepcional, la sentència del Tribunal Suprem sobre el judicis al procés, d’una forma excepcional, en funcions. Tot i això, Pedro Sánchez i els seus ministres no han parat de repetir en les últimes hores i dies que contemplen “tots els escenaris”. Aquest mateix dijous, el president espanyol ha reiterat que pot fer ús de les dues cartes que ara mateix estan sobre la taula: “Tant el 155 com la Llei de Seguretat Nacional es podrien aplicar”. Però això és així? Anem per parts.

Què diu l’article 155 de la Constitució? Que perquè entri en vigor cal “l’aprovació per part de la majoria absoluta del Senat”, un Senat que ara mateix està dissolt per la repetició electoral. La màxima norma espanyola no especifica si ha de ser el ple de la cambra el qui l’aprovi o si ho pot fer la Diputació Permanent. Pedro Sánchez només ha estudiat la part que li afecta, però no la de la cambra alta espanyola. Sense Senat no hi ha 155.

Segons fonts del mateix Senat, si el govern espanyol l’aprova en funcions, ni la Constitució ni el reglament de la cambra alta contemplen aquest escenari de Corts dissoltes. Per tant, afegeixen aquestes fonts, arribats a aquest extrem els serveis jurídics del Senat haurien d’estudiar si pot ser validat per la Diputació Permanent.

El professor de dret constitucional i exlletrat del TC, Joaquín Urías, és molt clar al respecte: “En aquest moments no hi ha possibilitat d’aplicar l’article 155”. Almenys mentre el Senat estigui dissolt. “La Diputació Permanent té unes competències establertes, que inclou els estats d’excepció o els decrets llei, però no el 155”, argumenta Urías. “Si la Constitució no ha volgut donar-li, és que no pot. No es pot corregir el que diu la Constitució”, afegeix.

L’altra opció que s’ha posat sobre la taula és la Llei de Seguretat Nacional, aprovada el 2015 pel PP, el PSOE i UPyD i que serveix per fer front a situacions que afecten la “seguretat nacional”. Segons diuen els qui en defensen l’activació, la norma permet prendre el control dels Mossos d’Esquadra perquè habilita l'Estat a disposar dels "recursos materials i humans" de les autonomies, inclosos Mossos i policies locals, necessaris per "garantir la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals”.

La seva aprovació no comporta problemes. A diferència de l’article 155, no necessita de la participació de les Corts espanyoles, ni enviar abans un requeriment al president de la Generalitat. S’activa ràpidament a través d’un decret aprovat pel Consell de Ministres. Els obstacles, però, arriben per altra banda: hi ha juristes que desmenteixen que l’Estat pugui arrabassar a la Generalitat el control dels Mossos a través d’aquesta via.

Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional a la UAB, recorda la sentència 184/2016 del Tribunal Constitucional, després d’un recurs de la Generalitat. Segons aquesta, la Generalitat conservaria el comandament dels Mossos d’Esquadra. L’Estat només podria assumir la coordinació conjunta amb la Generalitat, a través de la Junta de Seguretat Nacional, presidida pel president de la Generalitat. Barceló creu que es tracta d’un globus sonda, que els hi ha sortit malament. “El Constitucional ja els hi va dir que no el 2016”, conclou.