La falta de consens polític per respondre a la sequera ha tornat a aparèixer aquest dimarts al Parlament durant la sessió de control al Govern. Junts ha denunciat la incapacitat del president, Pere Aragonès, per aconseguir un acord a la cimera de la sequera que es va celebrar el 31 de març, ha reiterat els retrets contra el responsable de l'executiu per l'incompliment dels acords i ha anunciat la presentació d'una proposició de llei per lectura única per garantir les contractacions d'emergència igual com es van fer per la crisi de la Covid, la moratòria de les sancions als ajuntaments i les concrecions de les inversions necessàries. "El país s'hi juga molt. Si no canvien d'actitud i fa la feina la farem des del Parlament de Catalunya", ha advertit el president del seu grup parlamentari, Albert Batet.

 

 

Aragonès, que ha retret que la dificultat de respondre a la sequera es deu a la falta d'inversió en anys anterior, ha demanat no convertir la sequera en un "pim-pam-pum electoral", després que Batet l'ha acusat de mostrar una "gestió erràtica i sense lideratge de la sequera".

Batet ha recordat que els grups de l'oposició van permetre amb la seva abstenció l'aprovació del decret de mesures urgents contra la sequera, i amb el compromís recollit en una moció que va tenir el suport de 111 diputats de portar un nou decret a la cambra. "No es pot governar d'esquena al Parlament. Una vegada més ha vingut al Parlament sense la feina feta, quan parlem de credibilitat ens referim a aquesta actitud de dir una cosa i fer una altra", ha retret.

El president ha replicat recordant que per tal de trobar el consens per al nou decret es va convocar la cimera on no es va aconseguir l'acord dels grups, per falta de consens sobre el règim sancionador. Però aquest argument no ha fet més que atiar els retrets del diputat de Junts: "Si la cimera va ser un fracàs el principal responsable va ser vostè que no va fer els deures. És vostè el president no pot fer d'oposició de l'oposició sinó actuar com a president, actuï com a tal, actuï amb responsabilitat".

També el popular Alejandro Fernández ha preguntat Aragonès sobre la sequera per reclamar-li "rigor i fugir del populisme" a més de responsabilitzar-lo de la falta d'inversions i acusar-lo d'amagar un transvasament de l'aigua de l'Ebre rere "l'eufemisme interconnexió de xarxes".

Limitar els creuers

Tant Jéssica Albiach dels comuns com la cupaire Eulàlia Reguant han denunciat la política del Govern amb relació al turisme de creuer. Albiach ha apel·lat a la necessitat de reduir el nombre de creuers als ports catalans, mentre que Reguant ha denunciat que el Govern permet que aquest model turístic continuï avançant "a velocitat de creuer" quan un creuerista consumeix tres vegades més aigua que un ciutadà de Catalunya i un sol vaixell té el mateix impacte ambiental que 12.000 cotxes. "Apostem per un model econòmic basat en la sostenibilitat ambiental i en la diversificació de l'economia", ha replicat Aragonès que ha defensat avançar en la sostenibilitat en el sector turístic, que representa un 12% de l'economia del país, i s'ha mostrat disposat a limitar l'arribada de creuers si hi ha un acord entre totes les institucions i actors implicats.

A pregunta d'ERC Aragonès s'ha referit al pronunciament de nacions unides sobre la repressió contra l'independentisme, la qual cosa ha donat peu a Aragonès a referir-se a la repressió contra l'independentisme i la seva proposta d'acord de claredat.

El líder de l'oposició, Salvador Illa, no s'ha referit a la sequera durant la seva intervenció sinó a un cas de cinc agents que no van rebre assistència jurídica de la conselleria davant un cas d'atemptat contra l'autoritat que finalment s'ha sentenciat a favor seu. Illa ha reclamat que el Govern defensi els Mossos. "Determinades polítiques troncals no poden estar subjectes al joc de la petita política", ha advertit el líder socialista. Aragonès ha subratllat que els Mossos tindran aquesta defensa quan hi ha lesions acreditades i ha defensat la tasca del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena.

El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, l'ha interrogat sobre llengua i ha demanat la Creu de Sant Jordi per Carlos Ruiz Zafón i Joan Marsé.