Junts ha registrat al Congrés dels Diputats un total de 96 preguntes dirigides al govern espanyol per exigir explicacions pel dossier secret elaborat pel Ministeri de l’Interior que classifica ideològicament centenars de periodistes i comentaristes. Les diputades Míriam Nogueras i Marta Madrenas volen saber, sobretot, qui va ordenar confeccionar el document i quin va ser el paper del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
La iniciativa arriba després que El Confidencial revelés l’existència del document "Tertulianos. Radio y Televisión", un dossier de 54 pàgines que conté 281 fitxes o fotografies corresponents a 280 professionals dels mitjans de comunicació. El document incorpora valoracions sobre les seves posicions polítiques i ideològiques, amb etiquetes com "recolza al govern", "alineat amb posicions de dretes", "reconegut anti-sanchista", "militant socialista", "extrema dreta", "desinformació", "és crític amb l’amnistia" o "en contra dels independentismes".
Interior desvincula Marlaska de la seva elaboració
Interior ha admès l’existència i autenticitat del dossier, però ha desvinculat Marlaska de la seva elaboració. Segons la versió del ministeri, el document era "per a consum intern" i el ministre "ni ho va ordenar, ni se li va elevar, ni té per què conèixer-lo". La nota de Junts assenyala, però, que la primera ordre per elaborar-lo es remuntaria a finals del 2023 i que posteriorment es va demanar recopilar fotografies dels professionals i mantenir el document en secret.
Precisament per això, Nogueras i Madrenas reclamen que el govern espanyol identifiqui les persones que van donar l’ordre inicial, els responsables de la seva execució i tots els càrrecs del Ministeri de l’Interior que en van tenir coneixement. També pregunten directament si és cert que Marlaska desconeixia l’existència del dossier i quins responsables polítics i administratius en van supervisar l’elaboració.
Interior va utilitzar dades policials?
Una de les principals línies de les preguntes de Junts és determinar si per elaborar les fitxes es van fer servir recursos o informació procedent dels cossos policials. Les diputades volen saber si hi van participar membres de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil, si es van consultar bases de dades policials o unitats d’intel·ligència i si la informació recopilada es va compartir posteriorment amb altres organismes de seguretat.
El dossier inclou no només periodistes, sinó també directors d’associacions professionals i professionals que cobreixen habitualment informació relacionada amb Interior i les forces de seguretat. Entre els afectats hi ha el director d’El Confidencial i una desena de periodistes del mateix mitjà, alguns dels quals havien investigat assumptes relacionats amb presumptes casos de corrupció que afectaven el govern espanyol. Junts també posa el focus en la presència de polítics i expolítics entre els documents recopilats i pregunta per què un dossier elaborat teòricament per analitzar els tertulians dels mitjans inclou aquest tipus de perfils. La formació vol saber, a més, si existeixen altres llistes o dossiers semblants elaborats per Interior o per altres organismes de l’Estat.
El paper de la publicitat institucional
Les preguntes registrades al Congrés també intenten aclarir si existeix alguna connexió entre la classificació ideològica dels periodistes i la política de comunicació i publicitat institucional del Ministeri de l’Interior. Junts demana informació sobre els criteris utilitzats per contractar publicitat als mitjans i sobre si els professionals inclosos en el dossier han tingut algun tipus de relació contractual o institucional amb el ministeri. La formació pregunta igualment pels contractes de seguiment i monitoratge de mitjans. Segons la documentació registrada, el govern espanyol ha contractat durant aquesta legislatura diversos serveis per detectar, monitorar i arxivar mencions al president Pedro Sánchez, al ministre Félix Bolaños i a la Presidència del Govern, amb un cost conjunt de 179.168 euros en cinc contractes identificats.
Junts vol saber si aquests serveis de monitoratge tenen alguna relació amb el dossier de periodistes i si els contractistes reben instruccions per classificar els professionals segons les seves opinions polítiques. També pregunta si s’han utilitzat aquests informes en la relació amb els mitjans o en la distribució de publicitat institucional.
"És crític amb l’amnistia" i "en contra dels independentismes"
El cas pren una dimensió especialment sensible per a Junts pel contingut de les etiquetes usades en el dossier. La formació pregunta expressament al govern espanyol si considera que classificar periodistes segons opinions com estar "en contra dels independentismes" o ser "crític amb l’amnistia" implica tractar dades relatives a opinions polítiques.
Les diputades també reclamen saber quina és la base jurídica que permetria a Interior recopilar, conservar i utilitzar aquesta informació. En aquest sentit, la bateria de preguntes fa referència a la normativa de protecció de dades, al Reglament General de Protecció de Dades i a la legislació espanyola sobre protecció de dades personals. Junts vol saber, a més, si els periodistes afectats van ser informats de l’existència del dossier, quant de temps s’ha conservat, qui hi ha tingut accés i si Interior preveu destruir-lo o bloquejar-ne l’ús. També pregunta si l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o altres organismes han estat informats del cas.
Junts reclama responsabilitats
La formació independentista considera que el dossier planteja qüestions greus sobre la llibertat de premsa, la protecció de dades i l’ús de recursos públics. Per això reclama que el govern espanyol expliqui no només com es va elaborar el document, sinó també quina finalitat concreta va tenir i quines decisions es van prendre a partir de la informació recopilada.
Entre les 96 preguntes, Junts també demana si Marlaska compareixerà al Congrés per donar explicacions, si el govern comparteix les crítiques de les associacions de periodistes i si assumirà algun tipus de responsabilitat política. La bateria es tanca preguntant si l’executiu espanyol pensa demanar disculpes públicament pels fets i si considera necessàries modificacions legislatives per evitar que es repeteixin.