Nou desafiament de Junts per Catalunya a Pedro Sánchez. El partit de Carles Puigdemont ha registrat aquest dimarts en una iniciativa del PP al Congrés dels Diputats una esmena que insta el president del govern espanyol a dissoldre les Corts i convocar eleccions generals anticipades. Els populars també han mogut fitxa i han registrat la seva pròpia esmena, que és idèntica a la de Junts. Tanmateix, la presidenta de la cambra, Francina Armengol, ha sortit al rescat de Sánchez i en una reunió de la Mesa s'han vetat aquestes dues esmenes amb l'argument que pivoten al voltant d'una prerrogativa exclusiva del cap de l'executiu. "S'envaïen competències regulades en l'article 112 de la Constitució", asseveren fonts de l'entorn d'Armengol. El resultat de la votació, de totes maneres, no hauria estat vinculant; es tractava d'un mer posicionament polític de la cambra.
En la resta de punts de la moció, el PP "censura l'anomalia" de no haver presentat aquesta legislatura uns pressupostos generals de l'Estat ni haver celebrat un Debat de l'Estat de la Nació; també constata "el bloqueig polític en el qual s'ha instal·lat" l'actual mandat amb el "menor nombre d'iniciatives legislatives aprovades en 33 mesos de l'actual període democràtic"; constata la "necessitat que el govern i el seu president assumeixin la responsabilitat política necessària pels múltiples casos de corrupció" en el PSOE.
En declaracions als periodistes al Congrés, el diputat juntaire Josep Maria Cruset ha afirmat que presenten l'esmena davant la "situació d'extrema debilitat del govern espanyol, incapaç d'aprovar cap pressupost, i per l'assetjament dels creixents casos de corrupció". "Pedro Sánchez no ha donat cap raó de pes per continuar governant", ha dit, a banda d'assegurar que Junts no s'ha posat en contacte amb el PP. Ha reivindicat que el seu partit "va ser el primer" a exigir eleccions al president socialista i que ara li toca a la resta de formacions de l'hemicicle confirmar amb el seu vot si les volen o no. Cal remarcar que el resultat de la votació no és vinculant; la prerrogativa de dur els ciutadans a les urnes només està en mans de Sánchez.
PP, Vox, Junts i PNB demanen eleccions
Ja són quatre les formacions que exigeixen obertament a Sánchez eleccions generals anticipades. La quarta formació, a banda del PP, Vox i Junts és el PNB. Els penebistes, que governen Euskadi en coalició amb els socialistes bascos, han sigut fins ara uns socis fidels a Sánchez, tret d'algunes excepcions en algunes votacions al Congrés. Però arran del cas Zapatero i amb les eleccions municipals en un horitzó ja proper, els jeltzales han exigit eleccions al president espanyol i han afirmat que la legislatura "ha arribat al seu final".
Junts va començar a exigir eleccions abans. Ja ho va fer a finals del mes d'abril, en un cara a cara en sessió de control de la portaveu de la formació al Congrés, Míriam Nogueras, amb el president espanyol. L'altra vegada que els independentistes van anar al xoc total amb Sánchez va ser ara fa més d'un any, quan van registrar en aquesta mateixa cambra una proposició no de llei que l'instava a presentar-se a una qüestió de confiança. Aquest dimarts, després de la decisió d'Armengol, Junts ha denunciat el canvi de criteri entre llavors i ara, malgrat que ambdues iniciatives tenien el mateix objectiu. Va ser el verificador del mecanisme de mediació internacional, Francisco Galindo, qui va demanar a Junts fer marxa enrere per la "ruptura difícil de superar" que hauria implicat allò, i perquè confiava que es complirien més acords signats entre les parts.
Els acords no van complir-se, i el passat mes de novembre els juntaires van anunciar que trencaven relacions amb el PSOE a causa dels incompliments dels acords tancats al principi de la legislatura: investidura de Sánchez i nomenament de la socialista mallorquina Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Resumidament, l'amnistia no ha sigut plena perquè Puigdemont continua a l'exili pendent de la resolució del TJUE davant la negativa del Tribunal Suprem d'aplicar-li la llei, el català no és una llengua oficial a la Unió Europea, i Catalunya no té delegades les competències en immigració; entre molts altres pactes que romanen al calaix.
El govern espanyol assegura que aguantarà fins al 2027 tant sí com no
El grup parlamentari capitanejat per Míriam Nogueras ha fet pública aquesta esmena just quan al palau de la Moncloa s'oferia la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres. La portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, s'ha limitat a dir que "respecta" la decisió dels independentistes, però que no la comparteix. Ha afegit que l'executiu de PSOE i Sumar "demostra cada dia la necessitat de continuar completant una agenda transformadora". Amb els micròfons apagats, fonts de la sala de màquines de la Moncloa asseguren que, encara que aquesta moció hagués tirat endavant, Sánchez no hauria convocat eleccions. "Culminar la legislatura és important; no compartim l'opinió que s'hagin de celebrar eleccions", manifesten.
Paral·lelament, també en roda de premsa al Congrés, el portaveu socialista Patxi López ha denunciat que aquestes esmenes s'han presentat "en convergència, no en paral·lel". Segons l'exlehendakari, es tracta d'un acte de "covardia política perquè no s'atreveixen a presentar una moció de censura". "Convocar eleccions és prerrogativa del president del govern", ha asseverat.
Per la seva banda, el portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, ha carregat contra els impulsors d'aquestes dues esmenes. "Entenc que si Junts i PP pacten una esmena (que Vox votarà) per acabar amb el govern, també Junts i PP pactaran una moció de censura (que Vox votarà) per acabar amb el govern; és a dir, Feijóo, Abascal i Puigdemont, no?", ha publicat al seu compte de Twitter (X).