"Tuf d'electoralisme" quan queden menys de 50 dies per a les eleccions municipals 2023. Així veu Junts per Catalunya la proposta que ha anunciat aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès, sobre l'acord de claredat. El portaveu dels juntaires, Josep Rius, ho ha qualificat d'aquesta manera en declaracions a TV3 i l'ACN i ha afegit que el plantejament suposa una "fugida endavant" després del "fracàs de la taula de diàleg". En aquesta línia, Rius ha indicat que l'acord de claredat ja va ser sotmès a votació al Parlament, que va ser "rebutjat" i que també va rebre un 'no' per part de la Moncloa. Tot i els dubtes expressats per la formació capitanejada per Laura Borràs i Jordi Turull sobre aquest acord, el també vicepresident de Junts ha explicat que aniran a la taula de partits que el president té previst convocar el mes de juny després dels comicis locals: "Assistirem a totes les trobades que convoqui el president Aragonès".

Des del punt de vista dels juntaires, el que pertocaria és que Aragonès "convoqui d'una vegada per totes a totes les forces independentistes" a una reunió i que, en el marc d'aquesta, s'explori i s'aclareixi "com s'ha de culminar el procés d'independència de Catalunya". Aquest acord, ha defensat Josep Rius, ha de ser entre tots. La proposta que Junts defensaria és "seguir el mandat de l'1 d'octubre": "Creiem que el que queda només és fer efectiva la república catalana", ha afegit el portaveu del partit.

 

El PSC es desmarca de l'acord de claredat i els comuns critiquen que el Govern faci "anuncis abans d'arribar a consensos"

Aquest migdia, el Govern ha detallat com seria el procés que permeti posar en marxa l'acord de claredat. Inicialment, es faran preguntes sobre els diferents mecanismes democràtics per poder "superar el conflicte" entre Catalunya i l'Estat. Entremig, s'activarà el consell acadèmic, que farà un primer informe donant resposta a aquestes qüestions. Aquest text es debatrà a nivell polític (amb una taula de partits que tenen representació parlamentària, tret de Vox), a nivell ciutadà (societat civil no organitzada) i a escala sectorial (societat civil organitzada). De tots els debats, es farà un informe final que serà la base perquè el Govern pugui tirar endavant una proposta sobre l'acord de claredat i que serveixi per negociar amb l'Estat.

Els diferents grups han reaccionat a aquest procés detallat pel president de la Generalitat. La dreta espanyolista ha deixat clar que estan en contra d'aquest acord i el PSC també s'hi ha oposat perquè suposa un "plantejament divisiu". Els socialistes consideren que el Govern s'hauria de centrar en aspectes "més importants", com la sequera, i ha deixat en l'aire la seva presència en aquesta taula de partits. Per la seva banda, els comuns celebren que s'abordi una proposta que, diuen, ells ja van posar al damunt de la taula "fa 5 anys", però alerten que el Govern "cau en la temptació de fer anuncis abans de tenir els consensos treballats". "Fa la sensació que el pacte de claredat va i ve en funció dels problemes que té Esquerra Republicana: ho diuen en plena crisi amb Junts durant el debat de política general i ara en plena crisi de la sequera", ha afegit David Cid.