Un cop superat el debat a la totalitat, els pressupostos de l’Estat inicien el seu tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats. Arriba el moment de les esmenes parcials, i Junts per Catalunya n’ha registrat més de 500. N’hi ha algunes de molt rellevants, com els traspassos de Rodalies i l’aeroport del Prat o la cogestió dels fons europeus per part de la Generalitat. De la mateixa manera, proposen una disposició addicional per a garantir el seguiment de l’execució d’inversions previstes a Catalunya. També recullen reclams històrics com el traspàs de la comissaria de Via Laietana.

Així, pel que fa a transports, des de Junts demanen la “transferència integral de la gestió de Rodalies” a la Generalitat. Aquesta transferència inclou el personal, el material mòbil, les estacions i les infraestructures “per a donar compliment a allò que disposa l’Estatut de Catalunya”. La ministra Raquel Sánchez ha limitat per ara l’abast del possible traspàs. De la mateixa manera, reclamen la cessió íntegra a la Generalitat de tots els ports i aeroports situats a Catalunya, com han reclamat els successius governs de la Generalitat. Volen d’aquesta manera “assegurar una gestió integral, competitiva, digital i sostenible, adaptada a la demanda actual i territorial”. En aquesta carpeta també posen damunt la taula el rescat dels peatges pendents a Catalunya.

Pel que fa als fons europeus de recuperació, la formació independentista assenyala que "resulta imprescindible que el Govern de l'Estat garanteixi la cogestió efectiva amb la Generalitat dels fons europeus Next Generation". Per això, l'esmena presentada reclama, entre altres coses, "rebre un percentatge de recursos dels fons equivalents al pes econòmic de Catalunya dins de l'Estat espanyol".

 

Traspàs de Via Laietana

El traspàs de la comissaria Via Laietana ha estat un reclam històric, que fins i tot ha demanat el PSC des de l’Ajuntament de Barcelona i que les formacions independentistes han plantejat en el marc de la nova llei de memòria democràtica. En les esmenes, Junts estableix que el govern espanyol “retornarà a la Generalitat de Catalunya la propietat de l'edifici ubicat a Via Laietana 43, abans de la finalització de l'any 2022”. I afegeix: “La devolució estarà vinculada a la provisió dels recursos econòmics i tècnics necessaris per destinar l’edifici a la seu del Memorial Democràtic de Catalunya, i on actualment s’ubica la Prefectura Superior de Policia de Barcelona. Aquesta seu serà el centre documental i arxivístic de la repressió franquista a Catalunya, amb una exposició permanent de la repressió, causes, protagonistes i conseqüències durant tota la dictadura i la Transició, així com de lluita per les llibertats democràtiques”.

Llengua catalana

La formació de Carles Puigdemont també ha registrat diverses esmenes en relació a la protecció de la llengua. Per exemple, pel que fa al català a la justícia. L’esmena argumenta que “per a un correcte servei als ciutadans, és necessari que aquests siguin atesos en la seva llengua pròpia i no amb la del jutge, perquè són els ciutadans els qui, amb els seus impostos, paguen el servei de la justícia”. I en aquest sentit reclamen els recursos necessaris per a garantir que els funcionaris de l’administració de justícia coneguin el català, i que l’Estat sufragui els cursos i actuacions necessàries. En el mateix àmbit, reclamen una dotació de tres milions d’euros per a l’Institut Ramon Llull i una altra de vint milions d’euros de suport a les productores audiovisuals independents catalanes.

Plusvàlues

Finalment, un tema d’absoluta actualitat. Després de la sentència del Tribunal Constitucional que anul·lava l’impost de plusvàlua, Junts per Catalunya demana en les esmenes un fons compensatori de 500 milions d’euros perquè els ajuntaments catalans puguin aprovar els seus pressupostos. Des de  la formació calculen que l’anul·lació suposarà una gran pèrdua d’ingressos. Només a l’Ajuntament de Barcelona, en el període entre novembre de 2021 i desembre de 2022, s’estimen unes pèrdues de 250 milions d’euros.